Resultats de la cerca
Es mostren 1679 resultats
Luis Cernuda
Literatura
Poeta i crític.
A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…
Esteve Monegal i Prat
Dona que es pentina , d' Esteve Monegal i Prat
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor, assagista i industrial.
Nebot de Josep i de Trinitat Monegal El 1905 ja publicava a El Poble Català articles d’un optimisme vital i utòpic Aprengué el violí amb Egisto Cioffi, però es decantà aviat cap a les arts plàstiques i ingressà a l’acadèmia Galí Fou collaborador literari d' Art Jove 1905-06 —on signava Complexe —, de La Publicidad 1910 —on era Complejo — i després de La Revista 1916-17, i fou collaborador artístic d' Or i Grana 1906-07, amb el pseudònim d' Emili Montaner Freqüentà el taller Guaiaba i el 1908 ja era secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i illustrà la primera edició de La muntanya d’…
Joan Albert Amargós i Altisent
Música
Compositor.
Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on el 1980 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors amb la Sonata per a flauta i piano També estudià clarinet, i amb aquest instrument formà part de l’Orquestra del Teatre Lliure Com a compositor, les seves primeres obres estigueren molt influïdes per Paul Hindemith i, com aquest, adoptà sovint l’èmfasi formal i arquitectònic, l’ús del contrapunt i la tonalitat ampliada Posteriorment ha incorporat altres influències més experimentals, entre d’altres les de H…
Jørn Utzon
Arquitectura
Arquitecte danès.
Estudià a l’Escola d’Art de la seva ciutat nadiua 1937-42 Treballà tres anys a Estocolm, on fou influït per l’obra d’ESAsplund El 1946 passà sis mesos a l’estudi d’Alvar Aalto a Hèlsinki i el 1949 entrà en contacte amb FLlWright a Taliesin, del qual també rebé influències La seva obra parteix del funcionalisme escandinau, però se n'allunya pel fort expressionisme, que l’apropa al fantàstic De l’any 1952 és la seva casa a Hellebäk, de planta oberta el 1956 féu seixanta-tres cases de la ciutat Kingo, prop de Helsingör el barri residencial de Frederiksberg, a Copenhaguen, és del…
Singlots Poètics
Col·lecció que aplegà els escrits paròdics de Frederic Soler, sobretot les peces curtes conegudes amb el nom de gatades.
Consistent en una collecció de vint-i-sis números seriats, els textos foren publicats per la Llibreria Espanyola d’Innocenci López Bernagossi, entre el 1864 i el 1866 Recollien tant les gatades, és a dir les obres teatrals paròdiques i satíriques, com quadres de costums i poemes paròdics ressenyant òperes presentades al Liceu Des de la primera edició, prologada per Valentí Almirall, l’èxit es traduí en tiratges successius de milers d’exemplars, ben bé fins al final de segle La sèrie recollia també l’anomenat Almanac del Xanguet per als anys 1865 i 1866, i alguns volums dedicats…
,
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes globals de l’ecologia que…
Ferrant
Llinatge d’artistes.
Lluís Ferrant i Llausàs Barcelona 1806 — Madrid 1868, pintor i acadèmic, es formà a Madrid, a l’escola de San Fernando Estigué deu anys a Roma, pensionat per l’infant Sebastià Gabriel Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando 1861 Pintor romàntic amb influències natzarenistes, és autor de quadres d’història Santa Isabel , 1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla i de retrats Museo Romántico de Madrid Germans seus foren el músic Alexandre Ferrant i Llausàs i el pintor Ferran Ferrant i Llausàs Palma, Mallorca 1810 — El Escorial, Castella 1856, format a…
Bernat Fenollar
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols , autoria pràcticament…
,
tètan
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda provocada per Clostridium tetani, bacil anaeròbic i grampositiu, productor d’una neurotoxina, identificada pel microbiòleg alemany Arthur Nicolaier (1862-1945).
El bacil en forma esporulada es troba a l’intestí de l’home i dels animals i a la terra La porta d’entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa unes altres vegades ocorre després del naixement tètan neonatal o d’intervencions quirúrgiques tètan postoperatori , i a vegades no té porta d’entrada coneguda tètan criptogenètic En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l’exotoxina una tetanolisina, d’acció antifagocitària, i la tetanospasmina, proteïna de propietats neurotòxiques Per via nerviosa a través de l’axó de…
Amiens
Ciutat
Ciutat de la Picardia, França, capital del departament de la Somme.
Situada a la vall de la Somme, la ciutat conserva encara el nucli antic, que es veié desbordat en acabar la Segona Guerra Mundial per una nova àrea urbana que creixia d’acord amb l’impuls industrial que experimentà la ciutat Amiens és el centre comercial i agrícola de les poblacions suburbanes assentades a les terres pantanoses de la vall de la Somme, els habitants de les quals conreen el sòl alluvial i han canalitzat les aigües que serveixen de vies de transport per al comerç dels productes hortícoles Nucli industrial desenvolupat entre les àrees industrials de París i de Lilla teixits,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina