Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
La guerra europea de la Successió Espanyola. 1704-1715
La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…
Pere II de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1727-30), net de Pere I i fill del tsarévitx Aleix, accedí al tron a la mort de Caterina I, quan tenia 11 anys.
Últim dels Romanov per línia masculina Morí de verola el dia del seu casament i fou succeït per la seva cosina Anna I de Rússia
Jaume II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1685-1688), fill de Carles I d’Anglaterra i d’Enriqueta Maria de França i net de Jaume I.
Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’…
baronia de Palafolls
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).
Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…
Valois
Regió de França, a l’Illa de França, constituïda per una àmplia plana a l’esquerra de l’Oise i compresa actualment entre els departaments d’Aisne i d’Oise.
La capital és Crépy-en-Valois El territori constituí el comtat de Valois en època carolíngia, i pertangué als comtes de Vermandois L’hereva d’aquests dos comtats, Adelaida, es casà amb Hug de França mort el 1102, fill del rei Enric I, que esdevingué comte de Valois En morir sense fills 1168 el seu net, el comte Raül III de Valois, les germanes d’aquest, Elionor i Elisabet muller del comte Felip I de Flandes, es disputaren l’heretatge en un plet que fou resolt 1183 pel rei Felip IV de França en benefici propi, i el 1191 fou unit al domini reial, del qual no se separà fins que Lluís IX el donà…
vescomtat de Castellnou

Armes dels Castellnou
Història
Nom que prengué, a partir del 1020, el vescomtat de Vallespir.
La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…
Puigpunyent
Puigpunyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de les…
Jegor Timurovič Gajdar
Política
Polític i economista rus.
Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…
Christoph von Dohnányi
Música
Director d’orquestra alemany.
Net del compositor Ernö Dohnányi , estudià a Múnic, on el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Posteriorment es traslladà als EUA, on estudià amb el seu avi, i fou assistent i deixeble de Leonard Bernstein Georg Solti el contractà com a director del cor de l’Òpera de Frankfurt el 1952 i posteriorment fou director d’orquestra a Lübeck 1957-63, Kassel 1963-66 i Colònia 1964-69 Entre el 1968 i el 1975 tornà a dirigir l’Òpera de Frankfurt i aquest darrer any fou nomenat intendent de l’Òpera d’Hamburg, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina