Resultats de la cerca
Es mostren 2218 resultats
Mário Cesariny de Vasconcelos
Literatura
Pintura
Poeta i pintor portuguès.
El 1947 anà a París, on conegué André Breton i descobrí el surrealisme , del qual fou el principal propagador a Portugal Aquest mateix any fundà a París, juntament amb altres artistes, el Grupo Surrealista de Lisboa i, posteriorment, el grup dissident Os Surrealistas Perseguit pel règim dictatorial portuguès fins el 1975 a causa de la seva homosexualitat, des de mitjan anys seixanta subsistí gràcies a la pintura, que segueix també els postulats surrealistes Posteriorment hom el rehabilità i la seva obra fou reconeguda Dels reculls poètics es destaquen Corpo visíbel 1950, Discurso sobre a…
Shohei Imamura
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Estudià a la Universitat de Waseda i s’inicià com actor i autor teatral En acabar els seus estudis entrà a treballar amb la productora Nikkatsu i començà a dirigir D’entre els seus films, en els quals, distanciant-se de la subtilesa dels cineastes de la generació anterior, adopta un to directe i sovint visceral, es destaquen Nusurameta Yokubo ‘Desig robat’, 1958, Akai Sastui ‘Intent d’homicidi’, 1964, Ningen Johatsu ‘L’evaporació de l’home’, 1967, Fukusku suru wa ware ni ari ‘La venjança és meva’, 1979, Eijanaika ‘Per què no', 1980, Narayama Bushiko ‘La balada de Narayama’, premi del festival…
Manuel Gutiérrez Aragón
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic cantàbric.
Interessat per les tècniques del conte i de la faula, ha inscrit tant els seus guions — Furtivos, Las largas vacaciones del 36, Las truchas— com els seus films — Habla mudita 1973, Camada negra 1977 Sonámbulos 1978, El corazón del bosque 1979, Maravillas 1980, Demonios en el jardín 1982, La noche más hermosa 1984, La mitad del cielo 1986, etc— en un univers mític i suggeridor Dirigí per a la televisió El Quijote 1991 i el 1992 estrenà el seu drama Morirás de otra cosa Després de sis anys d’absència del cinema, dirigí El rey del río 1994, Cosas que dejé en La Habana 1997,…
Gavineta de tres dits
La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser…
Pardal d’ala blanca
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…
Pardal roquer
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…
Casa de la Plaça de Dom Miquel (Vic)
Art romànic
Casa L'excavació del 1983 A dalt, un aspecte dels murs descoberts durant la campanya A baix, imatge dels treballs I Ollich L'excavació tingué lloc a l’indret on actualment hi ha el restaurant “La Taula” La casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Pel maig del 1982 vam realitzar la primera excavació urbana al nucli antic de Vic, en avisar-nos els propietaris d’un local que en el curs de les obres de reforma havien aparegut unes arcades de mig punt i molta ceràmica de diversos tipus L’…
lleopard

Lleopard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels fèlids.
Fa aproximadament 1,50 m de llargada, 1 m de cua i 0,80 m d’alçada a les espatlles, de cos àgil i musculat, cap gros arrodonit i pelatge característic de fons falb amb matisos que van fins al groc pàllid, amb un gran nombre de taques negres amb el centre clar, sobretot al cap, al coll, a la cua i a les extremitats Viu en tota mena d’hàbitats, tant en boscs tropicals com en zones àrides, a la muntanya i a la plana Caça individualment o per parelles, i s’alimenta d’antílops, zebres, bous, etc S'enfila als arbres amb facilitat Entre els fèlids, és el que té una àrea de distribució més extensa,…
hiena

Hiena
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers de la família dels hiènids
que pertanyen als gèneres Crocuta, Hyaena
i Proteles
.
En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns, amb una crinera llarga i negra…
Gorčakov
Història
Família noble russa.
Entre els seus membres es destacaren P'otr Dmitrevič Gorčakov 1790-1868, general moscovita que participà en la campanya contra Napoleó 1812-13, en la guerra contra Turquia 1829 i en la de Crimea el seu germà Mikhail Dmitrevič Gorčakov 1793-1861, príncep i general, que reprimí la revolta de Polònia 1830-31 i fou cap d’estat major durant la repressió de la revolució hongaresa 1849, dirigí l’exèrcit rus a Crimea 1855, i fou nomenat lloctinent general de Polònia 1856, i llur cosí Aleksandr Mikhajlovič Gorčakov 1798-1883, príncep i diplomàtic, que fou ministre d’afers estrangers des del 1856 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina