Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
marquesat de Morella
Història
Títol concedit el 1898 al senador i diputat Luis Montesino y Fernández Espartero (Bilbao 1868 — Madrid 1957), després quart duc de la Victòria, en record de la presa de Morella pel seu oncle Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
.
Continua en la mateixa família
vescomtat de Narbona
Geografia històrica
Territori de Septimània, al voltant de la ciutat de Narbona, creat com a comtat de Narbona arran de la conquesta (759) als àrabs per part del rei Pipí I el Breu.
Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…
Lluís Marquina i Pichot
Cinematografia
Director, guionista, productor i tècnic de so.
Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936,…
Vergós
Taula central del retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla , a la catedral de Barcelona, obra de Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Pintura
Família de pintors de Barcelona dels ssXV i XVI.
Francesc Vergós I consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell 1417 El seu germà Jaume Vergós I és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422 el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat Francesc Vergós II, fill de Francesc I, a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, collaborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu 1443 per a la capella de l’hospital del mateix nom el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures…
Santa Margarida del castell de Montclús (Sant Esteve de Palautordera)
Art romànic
Situació Vista de les escasses restes encara subsistents V Buron L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018 fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles El 1275 Riambau II de Montclús va cedir els seus…
Castell de Castellfollit (Castellfollit de la Roca)
Art romànic
A Castellfollit de la Roca hi havia hagut un castell, situat segurament en un dels extrems de la població Segons Pascual Madoz, fou destruït totalment L’any 1691, durant una invasió dels francesos Segons Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, possiblement el lloc de Castellfollit ja es trobava documentat L’any 957 en el topònim “ Riva fracta ” Tenim referències d’aquest castell anomenat “ Kastro Fullit ” L’any 1096, en què surt com a límit d’un alou situat a Aiguanegra, en la donació de Guillem Bernat i Gisberga al monestir de Sant Joan les Fonts L’any 1110 torna a aparèixer quan els vescomtes de Bas…
Juli González i Pellicer
Escultura
Escultor.
Al taller patern aprengué la forja i l’orfebreria, i després de la mort del seu pare Concordi González 1896 i d’un quant temps de vacillació decidí, amb el seu germà Joan, d’anar-se'n a París, on participà de les inquietuds artístiques fins al moment que morí el seu germà Joan, el qual exercí una gran influència sobre la seva persona Descoratjat també a causa d’uns fracassos afectius, es dedicà a l’orfebreria, al marge de l’avantguarda de París, i fou aprenent de soldadura autògena 1918 Animat per amics i conterranis, en particular de CBrâncusi, PGargallo, AMagnelli i Torres-García, dels…
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la…
Ruggero Leoncavallo
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un magistrat, el 1866 entrà al Conservatori de Nàpols, on estudià amb L Rossi composició, B Cesi piano i M Ruta harmonia fins el 1874 Dos anys després compongué la seva primera òpera, Chatterton , de la qual també havia escrit el llibret Després de treballar com a professor i pianista per França i Anglaterra, es traslladà a Egipte gràcies als contactes d’un oncle seu que el collocà a la cort reial del Caire A causa de la invasió anglesa del 1882, hagué de deixar el país i marxà a París, on fou pianista de cafè Allà conegué el baríton Víctor Maurel, el qual li…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina