Resultats de la cerca
Es mostren 1083 resultats
Sílvia Munt i Quevedo

Sílvia Munt i Quevedo
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu i directora teatral i cinematogràfica.
Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda Soldados de plomo 1983, de José Sacristán Sal gorda 1983, de Fernando Trueba …
,
Santa Maria del Camí (Granyena de Segarra)
Art romànic
Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…
Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació L’ermita de la Mare de Déu de Buiro es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH608104 Història L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan MLlC Talla Talla de la majestat de Buiro al costat d’una altra talla de factura moderna, coneguda popularment com «sant creuet» i procedent d’aquesta església, tot i que avui es conserva en una casa particular d’Ainet J Camp En una casa particular…
Diner del bisbat de Vic, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà (1079-99)
La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…
Sarcòfag de les estacions d’Empúries
Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem la representació de l’…
Pere Antoni Serra i Bauzà

Pere Antoni Serra i Bauzà
© Grup Serra
Periodisme
Periodista, editor, escriptor, col·leccionista i mecenes d’art.
Fill de Miquel Serra i Pastor, s’inicià com a periodista el 1947 en el diari Baleares i es llicencià el 1951 L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma 1955 i, entre d’altres, la primera edició de Bearn 1956, de Llorenç Villalonga Fundà i dirigí, entre d’altres, les publicacions Mallorca Deportiva 1957-60, Fiesta Deportiva 1959-71 i els diaris Majorca Daily Bulletin des del 1961 i Iberian Daily Sun 1969 Fou director d’ Última Hora 1974-83, diari que adquirí el 1974, i de Baleares 1987, que també comprà el 1984 i del qual en promogué el…
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
Julián Gayarre
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat,…
Julián Gayarre Garjón
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…
Isabel Suaris
Literatura catalana
Vinculada al grup d’escriptors relacionats amb Bernat Fenollar, mantingué correspondència literària amb ell, i fou lloada per Simó Pastor —Seguí, seguí aventures gentils—, per un anònim castellà —Oh que viva fermosura—, i pel mateix Fenollar.
Vida i obra Bibliografia Ferrando Francés, A 1979-1982 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina