Resultats de la cerca
Es mostren 586 resultats
Ciutat medieval de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…
Lleida
Vista de la Seu Vella de Lleida i la ciutat al seu voltant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…
L'agricultura (1914-1984)
Modernització i especialització 1914-1936 Introducció L’agricultura catalana amb relació a l’espanyola Plafons de ceràmica de Xavier Nogués 1921 al celler cooperatiu del Pinell de Brai Terra Alta Com ja han destacat investigacions recents 1 , durant el període objecte d’aquest estudi el conjunt de l’agricultura espanyola va aprofundir en una línia de transformacions que responien en darrer terme a la necessitat del sector d’emmotllar-se a les condicions econòmiques imposades pel desenvolupament del capitalisme, des que el mercat de productes agrícoles i ramaders quedà articulat a nivell…
1914-1936: L’economia catalana en els anys d’entreguerres. Consolidació industrial i diversificació productiva
L’economia catalana de la Primera Guerra Mundial a la Guerra Civil una introducció Publicitat de làmpades elèctriques "Z" Els vint-i-dos anys que van des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, a l’agost del 1914, fins a l’inici de la Guerra Civil, al juliol del 1936, constitueixen, sens dubte, el període menys conegut del segle XX pel que fa a l’evolució de l’economia catalana Els estudis sectorials resulten, encara, insuficients i d’anàlisis més generals, senzillament no n’hi ha Ha calgut, doncs, l’elaboració de nous indicadors i, alhora, s’ha intentat un aprofitament sistemàtic de totes…
L’Alt Empordà
Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…
Les institucions
L’església S’entén per Església el conjunt de seguidors de les doctrines de Jesús de Natzaret Segons la història, Jesús nasqué a Palestina l’any 754 de la fundació de Roma i morí entorn de l’any 33 de la nostra era, que comença amb el seu naixement Molts historiadors han fet noves precisions sobre la cronologia exacta de la seva vida per bé que aquí no tenen cabuda Els seus seguidors van constituir una societat que va prendre el nom d’Església, derivat del mot grec ecclesia , que significa ‘assemblea’ Molt aviat van establir-ne el centre a Roma i tingueren com a cap el papa, considerat…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Amèrica

La vall de la Lluna, al desert d’Atacama, Xile
Gonzalo Rojas Durán (CC BY-NC-ND 2.0)
Continent
Continent situat entre 34° 45’ (al Brasil) i 167° 20’W (a Alaska, al cap del Príncep de Gal·les) de longitud, i entre 72°N (83° 20’N, amb Grenlàndia) i 54° 5’ (56°, fins al cap d’Hoorn; 57°, fins a les illes de Diego Ramírez) de latitud.
És separat del NE d’Àsia per l’estret de Bering, i de la resta, per l’oceà Pacífic l’oceà Atlàntic el separa d’Europa i d’Àfrica amb les illes properes, 42090660 km 2 1002000000 h 2016 La geografia física El relleu i la geologia La història geològica d’Amèrica del Nord i d’Amèrica del Sud és diversa l’una formà part del continent nord-atlàntic i l’altra del de Gondwana S’emanciparen ambdues al final del Secundari dels blocs continentals dels quals formaven part l’emersió del sector de Panamà, al final del Terciari, uní les dues unitats continentals, i ja restà definit el contorn actual d’…