Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
Sant Iscle de Noals (Montanui)
Art romànic
Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica
amidur
Química
Nom genèric de les substàncies de fórmula MNH₂, que deriven de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un metall.
Els més importants són els dels metalls alcalins i, sobretot, el de sodi, els quals són composts iònics obtinguts per reacció directa del metall amb amoníac gasós a temperatura elevada No tots els metalls que reaccionen amb l’amoníac donen amidurs el magnesi, per exemple, dóna nitrur Altres amidurs, tals com els de Ni i Cd, són obtinguts a partir dels alcalins per doble descomposició en l’amoníac líquid Els amidurs reaccionen amb l’aigua donant amoníac i l’hidròxid del metall això fa que tinguin propietats deshidratants Alguns d’ells redueixen també els òxids dels metalls pesants
hidrogel
Química
Gel col·loidal en el qual l’aigua és el solvent.
El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…
cel·luloide
Química
Producte termoplàstic, el més antic conegut (1865), preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa (mullat amb alcohol etílic) amb un 10-30% de càmfora, fins a obtenir una massa compacta i de molt cos, a la qual hom afegeix usualment colorants o pigments i estabilitzants.
El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals
carbè
Química
Fragment molecular orgànic que conté un àtom de carboni unit només a dos altres àtoms i caracteritzat pel fet de posseir dos electrons no compartits i una llacuna electrònica.
Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…
Joaquín Agüero Agüero
Història
Polític cubà.
D’idees liberals i independentista, realitzà importants reformes a les seves propietats escoles gratuïtes a Guáimaro, alliberament dels esclaus, etc Fou el president de la Sociedad Liberadora de Camagüey, en contacte amb els exiliats cubans als EUA, dedicada a la difusió de la idea independentista el grup, ràpidament descobert, optà per llançar-se a l’acció armada 4 de juliol de 1851, però no obtingué bons resultats El 22 de juliol, Agüero fou fet presoner a Punta de Ganado, i el 12 d’agost, afusellat juntament amb els seus companys JF Betancourt, F Zayas i M Benavides
Alexander Fleming

Alexander Fleming
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg britànic.
Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per…
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’…
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…
Gerhard Domagk
Patologia humana
Patologista i bacteriòleg alemany.
El 1921 es graduà en medicina a la Universitat de Kiel En collaboració amb els químics Fritz Mietzsch i Joseph Klarer dugué a terme una investigació sistemàtica sobre les propietats terapèutiques d’una sèrie de nous composts azo sintetitzats L’informe que publicà el 1932 sobre els defectes antibacteriològics del prontosil inaugurà l’era de la terapèutica química en la medicina, i aquest descobriment li valgué la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia de l’any 1939 A més dels treballs sobre el tractament de les infeccions agudes, efectuà un conjunt d’investigacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina