Resultats de la cerca
Es mostren 7391 resultats
Hug de Cardona i de Gandia
Història
Senyor de Guadalest.
Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan,…
Seychelles 2015
Estat
El president, James Michel, va ser reelegit en el càrrec per tercer cop en obtenir tan sols 193 vots més que el seu rival, Wavel Ramkalawan, en la segona volta de les eleccions, celebrades a mitjan desembre Michel, candidat del Lepep el poble, en llengua crioll, va aconseguir el 50,15% dels vots mentre que Ramkalawan, del Partit Nacional de Seychelles SNP, el 49,85% Va ser el resultat més ajustat que s'ha produït mai en les presidencials de l'arxipèlag En la primera volta, Michel havia obtingut el 47%, 12 punts més que Ramkalawan En tercer lloc va quedar Patrick Pillay, que havia…
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i el 1510 els…
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
En defensa pròpia
Literatura catalana
Articles vindicatius de Jacint Verdaguer, enfrontat amb el marquès de Comillas i el bisbe de Vic, publicats a la premsa de Barcelona, en dues sèries, els anys 1895 i 1897.
Desenvolupament enciclopèdic L’autor, amb un gran domini de l’estil polèmic i amb una visió sense matisos ni concessions del seu cas escandalós, hi narra la seva vida de servei i d’amistat a la casa López, i de collaboració en les empreses religioses i patriòtiques del bisbe de Vic Tot això en contrast amb l’expulsió del càrrec, del palau dels Comillas i de Barcelona, la reclusió a la Gleva, l’intent d’ingressar-lo com a dement, la condemna del tribunal eclesiàstic de retirar-li les llicències sacerdotals i, en fi, la campanya de desprestigi i d’assetjament econòmic La primera sèrie consta d’…
La Glòria del doctor Larén
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…
Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes
Literatura catalana
Relats breus de Pere Calders, que inclouen la narració llarga “Aquí descansa Nevares” (1967), i cinc contes, “Gent de l’alta vall” (1957), publicats junts el 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents…
festival
Música
Conjunt de manifestacions artístiques de nivell superior al dels programes corrents, que assoleix el caràcter de cerimònia excepcional, celebrada en un lloc predeterminat, i que es presenta en l’esclat intens que només pot sostenir una durada breu.
Aquest caràcter d’excepció li és conferit no tan sols per la gran qualitat de les obres presentades -tant clàssiques com de caràcter purament experimental- i la cerca de la perfecció en la seva realització, sinó també per l’adequació d’aquestes obres a l’ambient dels indrets on s’interpreten, creant així una atmosfera especial a la qual contribueixen el paisatge, l’esperit d’una ciutat, l’interès collectiu dels seus habitants i la tradició cultural d’una regió Així definí els festivals de música l’Associació Europea de Festivals de Música el 1957, però avui dia són molts els…
Santa Maria d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc d’Adrall, esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix en una donació del 855, —encara que en aquest cas es fa referència al monte Atralle — i en una altra donació del 953 d’un alou dominical A partir d’aquestes dates les notícies sobre Adrall es repeteixen en documents dels segles XI i XII L’any 1141, el bisbe d’Urgell, Pere, donava a Santa Maria de la Seu d’Urgell l’església d’Adrall En virtut del pariatge del 1278, el castell d’Adrall havia de passar al vescomte de Catellbò tanmateix, el lloc continuà essent de la senyoria de Santa Maria de la Seu i…
Castell de Parestortes
Art romànic
Situació Vista exterior del castell, tan modificat per reformes modernes que es fa difícil distingir les parts originàries de la construcció V Buron El castell de Parestortes, amb la seva església dedicada a sant Joan Evangelista, es troba al centre de la població del mateix nom, situada a la dreta del còrrec de la Llobera, en la zona de turons d’alluvió que separa les conques de l’Aglí i de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 19,2” N - Long 2° 51’ 12” E Parestortes és 7 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-117 Història El poble de Parestortes és esmentat el 925…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina