Resultats de la cerca

Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de Domenico da…

Exercí com a mestre dels escolans i instructor de cant pla a la catedral de Sevilla Sembla que la major part de la seva trajectòria professional es desenvolupà en aquest centre, del qual es retirà el 1576 L’any 1565 publicà a Sevilla un opuscle de cinquanta-una pàgines dedicat al cant pla i titulat Breve instrucción de canto llano, así para aprender brevemente el artificio del canto como para cantar epístolas, lecciones, profecías y evangelios, y otras cosas que se cantan , que meresqué l’aprovació i els elogis de Pedro Fernández de Castilleja i Francisco Guerrero En aquest text, l’autor…

Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot…

Membre d’una família noble, fou arxidiaca de la catedral de Segòvia i més tard de Toledo, on estigué protegit per l’arquebisbe Raimon d’Agen Participà en les activitats del Colegio de Traductores de Toledo La seva principal aportació se centrà en la transmissió de les obres filosòfiques àrabs a partir de les traduccions des de la llengua original al llatí La seva obra més important és De divisione philosophiae , on reprèn alguns temes tractats per autors àrabs com Al-Farabi En aquest llibre hi apareix un capítol dedicat a la música A través d’aquesta obra, la filosofia musical medieval…

Es graduà en literatura a la Universitat de Harvard 1961, on el 1963 obtingué un màster d’arquitectura El 1965 s’establí a la Gran Bretanya i el 1970 es doctorà en arquitectura per la University College de Londres La seva tesi doctoral, Modern Movements in Architecture 1973, fou el punt de partida d’una destacada producció teòrica i es convertí en un dels principals proponents del postmodernisme arquitectònic amb títols com The Language of Post-Modern Architecture 1977, What is Post-Modernism 1986 o Post-Modernism The New Classicism in Art and Architecture 1988 També fou conegut pel disseny…

Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a Carnot, i Babeuf…

L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…

El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC La…

La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins a arribar a…

Els hidrurs iònics foren preparats per H Moissan i els seus collaboradors per unió directa dels components llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristallina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B 2 H 6 , PH 3 , AsH 3 , obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a intermediaris de…