Resultats de la cerca
Es mostren 1252 resultats
Miquel Duran i Portas
Química
Químic.
Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’…
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la civilització grega’,…
Federico Zuccari
Pintura
Pintor italià.
Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb…
Wilhelm Weitling
Història
Política
Socialista alemany.
Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com…
Anne-Robert-Jacques Turgot
Anne-Robert-Jacques , segons una pintura del s XVIII
© Fototeca.cat
Economia
Economista francès.
Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal Establí la…
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Vell.
Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica…
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les…
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
Joseph de Torres y Martínez Bravo
Música
Mestre de capella, organista, compositor, teòric i impressor de música castellà.
La seva vida professional s’inicià com a organista i mestre dels escolans de cor de la capella reial de Madrid el 1686 el 1697 fou nomenat primer organista d’aquesta institució, i cap al 1718, mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort De les seves impressions musicals, han pervingut vint-i-sis publicacions de diversos autors i dues de pròpies les Reglas generales de acompañar 1702, 1736 i la seva versió i arranjament de l' Arte de canto llano de Francisco Montanos 1705, 1712, 1728 i 1734 Es conserven prop de 200 composicions seves, la major part de les quals pertanyen al…
Martín de Tapia
Música
Teòric musical castellà, actiu durant la segona meitat del segle XVI.
Originari de la província de Sòria, es formà a la catedral d’El Burgo de Osma En aquesta ciutat publicà la seva contribució a la teoria musical de l’època, el tractat Vergel de música spiritual, speculativa y activa, del qual muchas diversas y suaves flores se pueden coger 1570 L’obra, que havia estat enllestida l’any 1559, aborda els temes habituals en la major part dels tractats ibèrics del cinc-cents el cant pla i la música mensural Moltes parts són plagis del llibre primer de la Declaración de instrumentos musicales 1555, de Juan Bermudo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina