Resultats de la cerca
Es mostren 3868 resultats
bucrani
Art
En l’arquitectura grega i romana, crani de bou, adornat amb garlandes, emprat com a tema decoratiu en frisos esculpits o pintats.
corranda
Música
Cançó curta, sovint associada a una dansa, que desenvolupa un tema breu i que, moltes vegades, té l’aparença d’una improvisació.
L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls
Xut!

Primer número de la revista Xut! (23 de novembre de 1922)
Revista humorística de tema esportiu, editada a Barcelona (des del 23 de novembre de 1922) per Santiago Costa, l’amo de Papitu.
El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
Inauguració de l’Exposició Mundial de Lisboa
El president portuguès, Jorge Sampaio, inaugura l’Exposició Mundial de Lisboa L’Exposició té pavellons de 146 estats i 14 organitzacions internacionals i ocupa 62 hectàrees d’un antic barri industrial de la ciutat La protecció dels oceans és el tema central de la mostra, en la qual destaquen el pavelló de l’Oceanari, que conté l’aquari més gran d’Europa, el pavelló de la Utopia i algunes infraestructures, com l’estació de trens i metro obra de Santiago Calatrava La mostra està oberta fins el 30 de setembre
pluja d’idees
Tècnica desenvolupada dins el màrqueting, consistent en l’acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d’un nucli temàtic, sorgides d’un equip de persones reunides.
La reunió té una durada relativament curta, i hom evita qualsevol control de tipus crític, tant subjectiu com a nivell exterior Hom recull els distints suggeriments, en presència d’un especialista en el tema central, sense consignar-ne l’autor En la pràctica s’ha mostrat com un mètode eficient, sobretot per a la recerca d’eslògans i el millorament de certes tècniques de venda També ha trobat aplicació en els processos d’elaboració de decisions en altres camps Aquest terme fou aportat pel publicista Alex Osborn 1939
kharja
Literatura
Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha
.
Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar
Fèlix Quer i Cassart
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Eclesiàstic, llatinista i literat.
Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920
,
Joan Postius i Sala
Cristianisme
Missioner claretià.
Professà el 1892 i el 1900 s’ordenà de sacerdot Es doctorà en ambdós drets a Roma El 1905 anà a Madrid, on organitzà congressos, com el XXII Eucarístic Internacional 1911 Hi fundà revistes, promogué missions i assolí fama de polígraf Conseller 1922 i sotsdirector de l’Institut Claretià, promogué la creació del Temple i del Collegi Internacional de Roma el 1934 fou procurador de l’Institut a Roma i consultor de diversos dicasteris de la cúria romana Publicà El Código Canónico aplicado a España 1918 i obres de tema religiós
Joan Pelegrí i Nicolau
Dret
Advocat.
El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina