Resultats de la cerca

Estudià la carrera a l'Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid 1927-33 i el 1959 obtingué el grau de doctor enginyer de mines per la Universitat Politècnica de Madrid El 1934 treballà sobre estructures cristallines amb Juli Palacios i, l’any següent, fou pensionat a la Victorian University, de Manchester Seguidament s’integrà a l’Escola de Mines de Madrid 1935 i un any més tard es traslladà a Alemanya gràcies a una borsa d'estudis aconseguida en un concurs internacional El 1953 fou nomenat catedràtic numerari de Geologia General a l’Escuela Superior de Ingenieros de Minas de Madrid…

Membre d’una família de geògrafs, fou professor a la Universitat de Brusselles, on visqué molts anys d’exili a causa de les seves idees És autor de La terre, description des phénomènes de la vie du globe 1867-68, Géographie Universelle 1875-94, L’Homme et la Terre 1905-08 La seva influència i difusió en els medis obrers dels Països Catalans fou considerable a partir del 1887 Els grups de Los Desheredados de Sabadell i Acracia de Barcelona publicaren els seus primers opuscles de propaganda anarquista A los campesinos , 1887 Evolución y revolución , 1887 Després foren les biblioteques de “La…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…

A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la…

Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A Nicolau Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner De retorn a Barcelona 1901, ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu Collaborà amb J Maragall en la traducció de diverses obres de l’alemany,…

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de Sabadell ,…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Publicà novelles sentimentals com  Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per precaució davant la…

Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…