Resultats de la cerca

Situació L’església de Santa Margarida és la parroquial del poble de Benavent de la Conca, situat al sud-est del terme municipal, a una altitud de 1 004 m MLlR Mapa 33-12290 Situació 31TCG427599 Història L’església de Santa Margarida fou objecte d’una deixa en el testament del 1068 d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost L’any 1074 rebia una unça en el testament d’Isarn Guadall Un nou esment, aquesta vegada del terme de Santa Margarida, apareix en la donació d’un home del castell de Benavent, fet a favor de Santa Maria de la Seu, l’any 1077 Un altre llegat a favor d’aquesta església és de l’any…

Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…

Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…

Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…

Situació Detall del parament del mur de llevant, amb espitlleres disposades en ziga-zaga D Ferran Aquest castell es troba al vessant est del torrent de Vallparadís, avui al mig del nucli urbà de Terrassa, i això no ens permet veure clarament les característiques del paisatge on fou bastit Malgrat que només és construït a uns 300 m d’altura i que tres de les seves façanes són en un lloc avui pla, cal pensar que en els orígens era situat estratègicament, ja que pel costat de ponent dominava tot el barranc de Vallparadís on durant el segle XII trobem documentada l’existència dels horts i els…

Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…

Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i del 1420 és el primer…

Situació El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué installat el castell, avui esfondrat J Pagans-TAVISA Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera” I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…

F Macià saluda els reusencs des del seu cotxe, Reus, 30-6-1932 ANC-Fons Macià El nom de Francesc Macià és un referent que apareix sovint en la història de Catalunya del primer terç del segle XX Majoritàriament desconegut en les seves primeres etapes de militar i de parlamentari i excessivament mitificat en les últimes com a conspirador i com a primer president de la Generalitat republicana, ha passat a la història com l’home símbol o com “l’avi”, i aquests epítets han funcionat com una pantalla que ha impedit un coneixement verídic i desapassionat de la seva biografia Cal dir que Macià fou…

Vida La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537 El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin…