Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Anna Tarrés i Campa

Anna Tarrés i Campa
© Catalunya Ràdio
Natació
Nedadora i entrenadora de natació sincronitzada.
Vinculada al Club Natació Kallípolis, s’inicià el 1979 a les ordres de César Villegas Aviat es convertí en la millor nedadora espanyola de natació sincronitzada de l’època, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat del Món 1986 El 1988 es retirà i passà a fer d’entrenadora al mateix club El 1994 començà a collaborar amb la selecció espanyola, de la qual fou la màxima responsable entre el 1997 i el 2012, i aconseguí el nombre d’èxits més gran de la seva història Conquerí quatre medalles olímpiques, una de plata i una de bronze a Pequín 2008 i dues de…
,
Josep Maria Miró i Coromina

Josep Maria Miró i Coromina
© TNC / David Ruano
Teatre
Dramaturg i director teatral.
Es llicencià en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre La seva escriptura presenta una marcada heterogeneïtat formal i ha estat àmpliament guardonada Entre les seves obres més destacades hi ha Quan encara no sabíem res Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2007, La dona i el debutant premi Teatre Principal 2008, La gran nit de Lurdes G 2008, premi Lluís Solà i Sala, Una història explicada del revés, o no 2009, La dona que perdia tots els avions premi Born 2009, Gang Bang estrenada al…
guerra dels Infants de la Cerda
Història
Període de guerres civils entre Castella i Catalunya-Aragó (1289-1304) ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X.
Aquest monarca, havent fracassat les seves aspiracions al regne de Navarra, retirà el seu ajut al seu fill Sanç i intentà de trobar una solució de compromís que permetés als infants de la Cerda de conservar alguns drets sobre el regne castellà Sanç, ajudat per la noblesa i les ciutats, s’oposà als designis del seu pare i, davant l’ajut que el rei Felip III de França oferia als seus nebots Blanca, la mare dels infants, era germana de Felip, hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya-Aragó Mort Alfons, Sanç Sanç IV de Castella, que no es volia enemistar amb Roma, contrària als desigs…
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…
,
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals utilitzen en…
Pasqual Alapont i Ramon
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, és autor de nombroses obres de teatre i de novelles per al públic infantil i juvenil de gran èxit, traduïdes a diverses llengües La seva trajectòria professional com a actor, guionista, traductor, dramaturg, novellista i editor és singular en el gremi de les lletres, ja que hi ha participat tant en el vessant creatiu com en l’empresarial En la seva obra destinada a aquest públic destaca, en el camp de la narrativa, Mitjacua i la sargantana del mar 1985, premi Enric Valor de narrativa juvenil 1984 —escrita en collaboració amb…
,
César Pelli
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen argentí.
Obtingué el títol a la Universitat de Tucumán 1948 El 1952 s’establí als Estats Units, on es graduà a la Universitat d’Illinois conjuntament amb la seva muller Diana Balmori, amb qui realitzà gran part dels projectes, inicialment, els primers deu anys del seu itinerari professional, al despatx d’ Eero Saarinen Nacionalitzat nord-americà el 1964, des d’aquest any fins al 1968 fou director de disseny en una empresa d’enginyeria de Los Angeles i posteriorment fou soci de Victor Gruen El 1977 obrí despatx propi, que el 2005 incorporà el seu fill Rafael Construí tota mena de…
Antonio Font i Arellano
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB 1968, i es doctorà el 1977 Fou membre del Taller d’Arquitectura i Urbanisme TAU, amb els arquitectes Juli Esteban i Joan Montero Madariaga 1973-2003 És catedràtic d’urbanística del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV, departament que dirigí, com també la mateixa Escola d’Arquitectura ETSAV És un dels membres fundadors del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona LUB, juntament amb l’arquitecte Manuel de Solà-…
Josep Samsó i Elies
Història
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari de Barcelona, on aviat destacà per la seva pietat Catequista de Sant Pere de les Puelles 1909, fou ordenat de sacerdot el març del 1910 a la Capella del Centre Obrer Catequístic de la Sagrada Família, i al juliol fou nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, on impulsà les Conferències de Sant Vicenç de Paül , l’ Apostolat de l’Oració , i les Filles de Maria L’any 1916 guanyà per oposició la parròquia de Sant Joan de Mediona, a l’Alt Penedès El 1919 substituí Josep Roig i Casanellas com a rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, càrrec…
Josep Maria Martí i Martí

Josep Maria Martí i Martí
© Societat Catalana de Comunicació / Institut d'Estudis Catalans
Periodisme
Periodista.
Professor d’EGB, llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on exercí com a professor titular de comunicació audiovisual Fou corresponsal de premsa a Reus, redactor en cap de Ràdio Reus Cadena SER, director de les emissores de la SER a Tarragona, director general adjunt i, posteriorment, director general de Cadena Catalana - Radio España de Barcelona i director de Ràdio Barcelona 1989-2001 i les emissores de la SER a Catalunya Ha estat director de la collecció de llibres “Eines de Periodista” En l’àmbit docent, fou vicedegà de la Facultat de…