Resultats de la cerca

Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic

Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A diferència de la…

Format al Seminari de Girona, a la Universitat Pontifícia de Comillas i a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en història a la Universitat de Barcelona l’any 1985 amb una tesi dirigida per Emili Giralt sobre la història de l’Escola Normal de Girona Professor de l’Escola de Mestres de Girona i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, compaginà la seva tasca docent amb la política, essent entre el 1983 i el 1991 regidor de l’Ajuntament de Girona La seva recerca, centrada en la història contemporània de les comarques gironines, s’adreçà fonamentalment a l’…

Era germà de l’escriptor i monjo cartoixà de Montalegre Ignasi Pontic i nebot del bisbe de Girona, Miquel Pontic Estudià teologia i obtingué el doctorat en filosofia Fou beneficiat de l’església parroquial de Camprodon i canonge diaconal de la catedral de Girona des del 1717 Nomenat arxiver de la seu gironina l’any 1720, durant la resta de la seva vida recollí notícies de ca-ràcter històric amb relació a la gestió i l’administració de la catedral, essent de gran ajut a la corporació capitular en qüestions de transcendència jurídica El seu estudi intensiu de milers de documents que abastaven…

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de la propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona 1921, on defensà que l’organització de la propietat agrària es basa en principis justos i equitatius, i l’harmonia del camp català Formà part del consell central de la secció agrària de la Lliga i presidí el Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries Fou bibliotecari de l’Ateneu de Girona i tresorer de l’Institut d’Estudis Gironins Collaborà en Diari de Girona , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Pyrene , Revista de Girona , etc, on…

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en  El Correo Catalán , Tele-exprés  i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb  el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà  Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat activista per la llengua a…

Fou un davanter, extrem esquerre, que després de jugar dos anys al Girona Futbol Club arribà a Barcelona per formar part del filial CD Condal, que en la temporada 1956-57 havia de jugar a primera divisió Però l’entrenador Helenio Herrera l’incorporà al primer equip del FC Barcelona com a suplent de l’internacional Manchón i durant les cinc temporades que romangué en el club 1956-61 tan sols jugà en 50 partits, la meitat dels quals de Lliga Fou traspassat al València, on jugà dues temporades 1961-63 Després jugà al Granada la temporada 1963-64 i renuncià a fitxar pel Màlaga per tornar a…

S’inicià al Frente de Juventudes de Girona Fou un dels fundadors del CP Tordera, i la temporada 1946-47 fitxà pel Girona HC, on milità durant divuit anys, en dues etapes la primera fins la temporada 1961-62, la darrera com a jugador entrenador, i després de dirigir dos anys l’ADEPAF de Figueres tornà al Girona per jugar una campanya més 1964-65 i ser-ne el tècnic fins l’any 1967 Amb el club gironí guanyà un Campionat de Catalunya 1954 i fou dues vegades internacional absolut

Fou conegut amb el nom de Tero Especialitzat en 110 m tanques, fou membre del club gironí GEiEG El 1930 establí el rècord estatal de 110 m tanques 17,2 s i diverses vegades el de Catalunya 17,0 s Fou president del GEiEG 1927-29 i posteriorment integrant del Collegi de Jutges d’Atletisme de la federació de Girona Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987