Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc forneix, a més de…
dominantització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en dominant a conseqüència de la seva caracterització amb trets morfològics i sintàctics propis de la dominant.
La dominantització d’un acord comprèn aspectes morfològics evidents l’acord s’ha d’adaptar a l’estructura de l’acord de dominant En el cas d’un acord perfecte menor, cal elevar la seva 3a de tal manera que s’introdueix la sensible del grau que es tonicalitza En el cas d’un acord major que no sigui la dominant, com, per exemple, el I en el mode major, la dominantització no es produeix elevant la 3a, atès que l’acord ja és major, sinó afegint-li una 7a m i convertint-lo així en un sèptima de dominant Els graus que experimenten la dominantització amb més freqüència són en el mode major, el I, el…
cas
Gramàtica
Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una frase.
Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…
acoblament

1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes…
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el…
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
Jaume Ferran i Clua
Jaume Ferran i Clua
© Fototeca.cat
Biologia
Fotografia
Metge, bacteriòleg i pioner de la fotografia.
Estudià medicina a Barcelona, on es llicencià el 1873 Es dedicà també a la pintura, a Tortosa, on fou condeixeble de Francesc Gimeno, amb el qual anà sovint a pintar paisatges Interessat per la bacteriologia, la coneixença amb l’astrònom Josep Joaquim Landerer vers el 1880, que el familiaritzà amb els aparells òptics, tingué una gran importància en el seu decantament per aquest camp Feu investigacions sobre les malalties epizoòtiques i el 1884 fou comissionat per l’Ajuntament de Barcelona per a estudiar l’epidèmia de còlera < a Marsella i a Toló Prenent per base el descobriment del …
,
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats…
Deposicions, orina i canvi de bolquers del nadó
El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu Més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina