Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
Necròpoli de Tuells (Sarral)
Art romànic
Situació Vista general de l’excavació d’aquesta important necròpoli de tombes de lloses A Carreras La necròpoli de Tuells és situada dalt d’un petit turó que s’alça a la banda nord-oest del terme municipal Mapa 34-16418 Situació 31TCF514923 Per a anar-hi cal agafar la carretera local T-233, que parteix de Sarral i es dirigeix vers Forès quan s’arriba al desviament de mà esquerra que mena a Solivella, que és la carretera local TV-2336, cal seguir-la, i després d’haver fet un recorregut d’uns 2,5 km es troba la font de l’Abellar, coneguda darrerament per les suposades aparicions marianes, 300 m…
Necròpoli del mas de Barenys (Riudoms)
Art romànic
Situació Detall d’un dels vuit enterraments de pedres irregulars i lloses de pissarra excavats en aquest jaciment Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - LI Pallejà Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms Mapa 33-18472 Situació 31TCF366568 Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble Necròpoli Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes…
Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Museu municipal de Barcelona inaugurat el 1943.
Els seus antecedents cal cercar-los en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, any en què es destinaren diverses sales del pavelló Ciutat de Barcelona a explicar la història de la ciutat als nombrosos visitants que aplegà aquell magne esdeveniment Closa l’Exposició, tot el material que s’hi havia aplegat per a exposar-lo es guardà a l’Arxiu Històric de la Ciutat tot esperant l’ocasió propícia per a fundar un museu d’història de Barcelona Parallelament, les importants excavacions arqueològiques dutes a terme d’ençà de l’any 1931 a la plaça del Rei per tal d’estudiar les restes…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i erudit.
La seva figura mereix admiració per la seva inesgotable capacitat de treball, malgrat que a divuit anys perdé del tot la vista Inicià els estudis al Collegi Politècnic de Sant Josep, sota la tutela de mestres com Hermenegildo Giner de los Ríos Allí feu amistat amb l’escriptor Gabriel Miró, company de l’institut L’any 1896 inicià els estudis de dret com a alumne lliure a la Universitat de València, i es llicencià el 1907 obtingué el títol de doctor a Madrid 1910 Durant aquests anys aparegueren els primers treballs amb què inicià la seva tasca científica i literària A Alacant, publicà el seu…
Geografía General del Reino de Valencia
Historiografia catalana
Obra publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1927, que constitueix una exhaustiva compilació de dades geogràfiques, econòmiques, històriques i culturals de l’antic Regne de València.
Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…
Joan Vilanova i Piera
Historiografia catalana
Geòleg i prehistoriador.
Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…
Saralegui

Escut d'armes de la família Saralegui
© Família Rovira de Saralegui
Llinatge noble basc originari del solar de Zirartegui, a Amezketa (Guipúscoa).
Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902 i de la…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III…
Pedro Ramírez Vázquez

Pedro Ramírez Vázquez
© Universidad Autónoma Metropolitana (Mèxic)
Arquitectura
Política
Arquitecte i polític mexicà.
Estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es graduà el 1943 Des de l’inici, la seva carrera professional es vinculà al Partido Revolucionario Institucional PRI Protegit de Jaime Torres Bodet, ideòleg del partit i ministre d’Educació, li fou encomanada la direcció d’una campanya de construcció d’escoles rurals, projectà els pavellons de les exposicions universals de Brusselles 1958, Seattle 1962 i Nova York 1964 i li assignaren la construcció d’edificis oficials i equipaments públics de gran rellevància, entre els quals destaquen la Escuela Nacional de Medicina de la UNAM…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina