Resultats de la cerca
Es mostren 1125 resultats
Bellvei
Bellvei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la part oriental de la comarca, al NE del Vendrell.
Situació i presentació Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç confronta amb Castellet i la Gornal Alt Penedès al SE a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga…
Mare de Déu de Vida, abans Sant Pere de la Roca (Fullà)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…
La construcció dels referents catalans
Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…
música religiosa
Música
Música escrita o utilitzada per al culte religiós o que és sentida pel seu compositor o els oients com a portadora de l’expressió de sentiments de tipus religiós.
És un fet d’acceptació general que la música ha acompanyat el gènere humà des d’un primer moment i que ha tingut un paper de la màxima importància en les seves activitats, tant laborals com lúdiques o militars Ha passat el mateix pel que fa al ritual de tipus màgic o religiós El potencial de la música a l’hora de predisposar per al joc, l’amor, la guerra o la pregària ha estat reconegut des de sempre La capacitat hipnòtica d’un ritme repetitiu o d’una melodia bonica, el so exaltant de determinats grups instrumentals, l’estat de comunió amb els altres en el cant…
La custòdia reliquiari dels Corporals de Daroca
Art gòtic
Les notícies A partir dels documents que F Martorell 1909 trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca” Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos El document diu així “que s’ha de pagar a Pere Moragues, argenter de Barcelona, en raó i preu d’una custòdia de plata…
La moneda del comtat de Rosselló
Art romànic
El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…
Argentona

Capçalera de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la vall mitjana de la riera d’Argentona, als vessants sud-est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…
L’art i l’artista
Estudiar la producció artística dels segles XVI i XVII als Països Catalans és una tasca prou complicada per als historiadors de l’art Requereix un esforç considerable perquè es tracta de treballar en una època llargament obviada per la historiografia, tinguda per decadent, i que actualment es troba en ple procés de revisió i també, sobretot, perquè els esdeveniments polítics i socials de cadascun dels Països Catalans van seguir unes trajectòries prou particularitzades i fins divergents Aquests fets van tenir el seu reflex en l’àmbit artístic La clara dicotomia entre els grups socials que…
La catedral de Tarragona (segles XIV i XV)
Art gòtic
Rosassa de la façana principal de la catedral de Tarragona A l’últim quart del segle XIII es va emprendre la construcció de la façana de ponent de la catedral de Tarragona Era la primera vegada que a Catalunya es bastia una façana en estil plenament gòtic Per construir-ne la rosassa, el seu autor, el mestre Bartomeu de Girona, va seguir un model derivat de les rosasses de les catedrals franceses del gòtic radiant, la disposició radial de les quals a partir d’un centre lobulat ha donat nom precisament a aquest període de l’art gòtic La traça de la rosassa de Tarragona devia inspirar les d’…
Constitucions i altres drets de Catalunya
Historiografia catalana
Compilacions del dret propi general de Catalunya, que no crearen dret nou ni modificaren el vigent, simplement foren la reunió de lleis per qüestions pràctiques o per una raó conjuntural.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina