Resultats de la cerca
Es mostren 5885 resultats
polonesa

Ritme característic de la polonesa (més de l’acompanyament que de la melodia)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular de Polònia de tempo moderat, metre ternari i caràcter processional i majestuós, que es ballava en parelles tot fent un cercle.
Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de…
Bibliografia sobre la pintura del segle XIX
Bibliografia general Ainaud de Lasarte, J «Arte el Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Catalunya Tierras de España, II , Barcelona, Madrid, 1978 Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», dins La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea, S Garriga i Riera, J Coll i Mirabent, I Pintures de la Universitat de Barcelona Catàleg, Barcelona, 1980 Argan, G C El arte moderno , València, 1975 Arias de Cossio, A M «Del Neoclasicismo al Modernismo Pintura», dins Historia del Arte Hispánico , vol5, Madrid, 1979 Benezit, E Dictionnaire des peintres, sculpteurs,…
Gaspar Ibáñez de Segovia Peralta y Mendoza
Historiografia catalana
Historiador castellà, marquès d’Agrópoli i de Mondéjar.
El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins al començament…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
frigorigen
Física
Dit del fluid que hom fa evolucionar per un cicle frigorífic perquè prengui la calor en un medi a baixa temperatura i la restableixi en un medi a temperatura més elevada.
Hom pot escollir un frigorigen en funció de criteris termodinàmics obtenció del rendiment òptim, de criteris tècnics acció sobre els materials que constitueixen la màquina i els olis de greixatge, de criteris de seguretat toxicitat, inflamabilitat i de criteris econòmics Els frigorígens més utilitzats són l’amoníac NH 3 per a les installacions d’alta potència a temperatura mitjanament baixa, els hidrocarburs halògens com el R-12 CF 2 Cl 2 per als refrigeradors econòmics o comercials, el R-11 CFCl 3 , el R-113 C 2 F 3 Cl 3 o el R-114 C 2 F 4 Cl 2 per a les…
freixe

Detall d’una branca amb fruit del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), fotografiat a la Vall d'Aran.
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les oleàcies, que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l’hemisferi nord.
Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central…
Hispanic Society of America
Institució fundada per Archer M.Huntington a Nova York (1904), amb la finalitat de promoure l’estudi i el coneixement de la cultura hispànica als EUA.
Publicà la “Revue Hispanique” i edità estudis erudits i reimpressions d’obres rares i interessants El 1986 tenia 400 membres té una biblioteca amb uns 200000 manuscrits, 18000 llibres editats abans de 1701 que inclouen uns 250 incunables i diversos llibres sobre art, història i literatura d’Espanya, Portugal i Hispanoamèrica El seu museu té una important collecció d’obres d’art de la península Ibèrica escultures, dibuixos, ceràmica, orfebreria, mobiliari i, principalment, pintures des del segle XIII fins al segle XX N'hi ha de L Morales, El Greco Sagrada Família , DVelázquez El comte duc d’…
hexadecimal
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Dit del sistema de numeració de base setze.
És emprat en informàtica per a transciure un nombre format per moltes xifres binàries 1 i 0 Hom agrupa els bits de 4 en 4, i per a representar les xifres de més enllà del 9 són emprades les lletres majúscules A, B, C, D, E, F Així, el nombre 0101 1010 1110 1111, de 16 bits, és escrit 5AEF De fet, és un sistema d’escriptura condensada i no de codificació Sistema hexadecimal xifra hexadecimal representació binària valor decimal 0 0000 0 1 0001 1 2 0010 2 3 0011 3 4 0100 4 5 0101 5 6 0110 6 7 0111 7 8 1000 8 9 1001 9 A 1010 10 B 1011 11 C 1100 12 D 1101 13 E 1110 14 F…
camp gravitacional
Física
Regió de l’espai en què una partícula pesant experimenta una força proporcional a la seva massa gravitacional ( gravitació
).
Des del punt de vista de la mecànica clàssica, el camp gravitacional és un camp vectorial, g la intensitat del camp que una massa m engendra en un punt situat a una distància r d’ella, és la força per unitat de massa que hi experimenta una massa m' g = F / m' de la llei de Newton, F = - Gmm' r / r 3 , resulta que g = - Gm r / r 3 , on G és la constant de gravitació i r és el vector de posició del punt avaluat aquest camp g és conservatiu i deriva del potencial gravitacional, V = - Gm / r Des del punt de vista de la relativitat general, el camp gravitacional és…
Melesio Morales
Música
Compositor, crític i pedagog mexicà.
De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina