Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
Limfangièctasi intestinal
Patologia humana
La limfangièctasi intestinal és un trastorn poc freqüent caracteritzat per tres circumstàncies En primer lloc, per una alteració en l’estructura anatòmica dels vasos limfàtics que es troben a l’interior de la paret de l’intestí prim En segon lloc, per una pèrdua de proteïnes considerable, que des de la paret intestinal es projecten cap a la llum de l’intestí prim i són expulsades amb les matèries fecals I en darrer lloc, per un defecte en l’absorció de quilomicrons, unes partícules grasses que s’obtenen a partir de l’acció de les secrecions digestives sobre els aliments i que en aquests casos…
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…
Alexandre VI
Alexandre VI (detall d’un fresc del Pinturicchio)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1492-1503; Roderic de Borja).
Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el nombre i les…
festa
Etnologia
Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar naixement, matrimoni, econòmic festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita, religiós festes d’iniciació, repetició de mites o polític commemoració d’una acció bèllica El lloc de festa és variable les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les…
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i altres…
, ,
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…
1518-1555: El descobriment de l'imperi
A la mort del Rei Catòlic, la Generalitat era molt lluny de poder-se considerar el govern, ja fos efectiu o nominal, de Catalunya Les reformes del darrer Trastàmara havien privat la institució del vigor i la força que l’havien caracteritzada durant el segle XV Però el cop del 1493 i la introducció de la insaculació havien anat més enllà de permetre una major dependència de la Corona —tema, d’altra banda, que caldria estudiar— i havien significat també el repartiment de la institució entre viles i militars, de manera que s’havia creat un equilibri defensat pels qui estaven a les bosses enfront…
Esquizofrènia
Patologia humana
Definició L’ esquizofrènia és una malaltia mental, generalment de llarga evolució, caracteritzada per un trastorn greu de la personalitat, alteracions en les funcions del pensament, una sensació de dominació per part de forces estranyes, deliris de naturalesa diversa, alteracions de la percepció, una afectivitat anormal que no s’ajusta a la realitat i una marcada desconnexió amb el món exterior La paraula esquizofrènia prové del grec antic, llengua en què aquest mot significa divisió o fragmentació de la ment, i s’aplicà a aquesta malaltia el 1910 per Paul Eugen Bleuler, un cèlebre psiquiatre…
xampany

Ampolla amb els dipòsits al coll, abans del degollament
© C.I.C - Moià
Enologia
Vi escumós criat en cava originari de la Xampanya o elaborat en altres zones a l’estil de la Xampanya.
El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…
Castell d’Erill o d’Erillcastell (el Pont de Suert)
Art romànic
El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’any 1024 Balla…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina