Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
taro
Tubercles del taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.
Arcàdia
Acadèmia fundada a Roma el 1690 per un grup d’escriptors del cercle de Cristina de Suècia, amb la finalitat de combatre el «mal gust» literari del s XVII, que era identificat amb el marinisme.
Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana
mangostaner
Branques de mangostaner
Ahmad Fuad Morad (cc-by-nc-sa)
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les gutíferes, que ateny fins a 10 m d’alt, de fulles ovals i de fruits, els mangostans, bacciformes, d’un color de porpra fosc, de gust i aroma exquisits.
És oriünd de Malàisia, però és conreat a tota l’Àsia tropical
sentxa
Alimentació
Te verd japonès obtingut enrotllant i assecant fulles senceres, que produeix una infusió amb un contingut de teïna elevat i amb un gust amargant i aspre, amb notes fresques, perfumades i un punt de dolçor.
Xocolata per als déus
Fra Bernardino de Sahagún 1499-1590, missioner franciscà a Nova Espanya i gran compilador del costumisme nàhuatl, explicava el 1571 que els mexiques, amb ocasió de la festa d’Atemozotli el setzè mes del seu calendari, posaven com a ofrena davant de les imatges de les muntanyes de neu perpètua Iztaccihuatl, Popocatepetl, Citlaltepetl petites xicres amb grans de cacau Encara avui subsisteix en algunes regions de Mèxic el costum d’incloure la xocolata entre les ofrenes que es fan a les plantes considerades deïtats per tal d’enfortir-les o, cas que siguin medicinals, per tal que el seu efecte…
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…
Fernando Pessoa
Literatura
Poeta portuguès.
Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…
Ramon Domènec Perés i Perés
Ramon Domènec Perés i Perés, segons un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme…
,
Institució de les Lletres Catalanes
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Entitat creada a Barcelona el 1937 per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…
bellesa
Representació de les tres Gràcies, Eufrosine, Talia i Aglae, divinitats de la bellesa
© Corel Professional Photos
Filosofia
Conjunt de gràcies o qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració.
El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…