Resultats de la cerca
Es mostren 2578 resultats
Ramon Serra Illas
Altres esports de pilota o bola
Jugador i directiu de petanca.
Fou un dels principals impulsors de la petanca al Maresme El 1966 formà la secció de petanca de la Penya Tres Taules, que el 1970 esdevingué el Club Petanca Mataró, del qual fou nomenat vicepresident El 1973 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Jugà ocasionalment a França i fou distingit amb la medalla de plata i el diploma de la Federació Francesa de Petanca 1977 Posteriorment, fou soci fundador de la Penya l’Esplanada i del Club Petanca Rocafonda de Mataró, i formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Petanca Creà les 24 hores de Petanca de…
Velòdrom de Sants
Ciclisme
Velòdrom del barri de Sants de Barcelona.
Impulsat pel Club Ciclista Nou Velòdrom, fou inaugurat a l’abril del 1909 al costat del mercat de Sants També conegut com Velòdrom del Cubell, fou l’escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta 1912, d’alguna edició de la Volta Ciclista a Catalunya i de les 24 Hores Ciclistes en pista 1917 Tenia 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada Al novembre del 1925 entrà en declivi a causa de la construcció del nou velòdrom de Sants, impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants al carrer de la Rolanda i inaugurat el 5 de desembre de 1926 S’hi…
Pere Ribalta Puig

Pere Ribalta Puig
ARXIU P. RIBALTA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fill de Joan Ribalta Codorniu, el 1951 dugué a terme el bateig d’aire amb Josep Gorina El 1960 obtingué el títol de pilot civil i el 1962 s’inicià en el vol a vela a Monflorite Osca Pioner del vol a vela català, feu nombrosos vols des de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena per tota la geografia catalana, alguns de més de cinc hores El 1967 fou un dels fundadors de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, coneguda més endavant com Club de Vol a Vela Igualada-Òdena En aquella època començà a dur a terme vols per a turistes a l’Aeròdrom d’Empuriabrava i el 1974 creà la…
Les clarors de la nit
Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…
Albert Serra i Juanola

Albert Serra i Juanola
© Arxiu A. Serra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Llicenciat en literatura hispànica, debutà com a director de llargmetratges amb Crespià, the film not the village 2003, que no s’estrenà comercialment La seva segona pellícula, Honor de cavalleria 2006, una reinterpretació del Quixot, guanyà premis als festivals de Venècia i Torí, i donà a conèixer el seu personal estil de cinema contemplatiu amb elaborats plans rodats en blanc i negre El cant dels ocells 2006, una història sobre els Reis Mags, guanyà el premi Gaudí al millor director Posteriorment, rodà El senyor ha fet en mi meravelles 2011, inèdita en sales comercials, sorgida de la…
música andalusina
Música
L’art musical del palau cordovès dels omeies es convertí aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en àrab tot pulsant les cordes del llaüt.
Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al segle X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe…
Ili paralític
Patologia humana
És anomenat ili paralític un trastorn agut, caracteritzat per la detenció del trànsit del contingut de l’intestí prim ocasionada per la desaparició de les contraccions que experimenta, en condicions normals, la paret d’aquest òrgan Les causes més freqüents d’ili paralític són diverses circumstàncies en què l’organisme es troba en un estat crític, com ara alguns casos de cirurgia abdominal els processos infecciosos o inflamatoris greus, com passa en alguns casos de pneumònia o de presència de gèrmens en la sang els traumatismes greus, com ara fractures dels ossos de la pelvis o de…
Contusió
Tipus signes i evolució Segons la intensitat del traumatisme causant, es poden produir diferents tipus de contusions Si el traumatisme és poc potent, es produeix una contusió de primer grau , caracteritzada per la formació d’una equimosi , coneguda amb el nom de blau , que és una taca vermell morada, constituïda per la filtració d’una petita quantitat de sang Es forma a causa de la ruptura de petits vasos sanguinis produïda per l’impacte L’escampament de la taca varia segons la densitat del teixit subcutani de la zona afectada Així, per exemple, l’equimosi pot ésser molt extensa al voltant…
vetlla al Santíssim
Cristianisme
Pràctica devocional consistent a pregar per hores o per torns davant el Santíssim, exposat o no al monument, tant de nit com de dia.
setmanada
Economia
Forma d’abonament del salari o paga que l’empresa abona al treballador per setmanes, sia per feina feta o per hores de treball.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina