Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Joan Pinyol i Colom
Joan Pinyol i Colom (2025)
© Joan Pinyol
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, i arran del 2008 realitza una intensa activitat pedagògica en pro de la Memòria Històrica Ha publicat obres d’assaig i estudis en diverses revistes…
tramvia
tramvia El Tramvia Blau del Tibidabo, a Barcelona
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril, generalment de tracció elèctrica, instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles o en un sector exclusiu del vial, que circula per uns carrils, de perfil especial, encaixats en el paviment i que rep el corrent elèctric generalment, mitjançant el tròlei o pantògraf, d’una catenària.
Els primers tramvies, que eren de tracció animal, foren posats en servei a Nova York el 1842 Entre l’establiment dels tramvies de tracció animal i el dels de tracció elèctrica, foren installats, en diverses ciutats, tramvies de tracció de vapor A causa de l’augment constant del trànsit a les ciutats, els tramvies va ser substituïts, gairebé arreu, pels troleibusos, primerament, i pels autobusos, després, més fàcils de maniobrar i, teòricament, més ràpids Als Països Catalans el primer tramvia primer també de l’Estat espanyol, de tracció animal, fou el de Carcaixent a Gandia, projectat el 1861…
Sant Maur de Contrast (Argençola)
Art romànic
Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…
Manuel Borguñó i Pla
Música
Compositor, director, pedagog i musicòleg català.
Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…
Adobar pells
El mètode tradicional Adoberia de Joan Vives, a Igualada, en una fotografia de començament de segle Interior de l’adoberia de Vicenç Montal i Comelles, a Barcelona, en una fotografia de començament de segle El procés d’adobar una pell és conegut des de l’antiguitat Es tracta del conjunt d’operacions a les quals cal sotmetre la pell per tal de transformar-la en una matèria que, a més de no ésser putrescible, posseeixi el tacte, la resistència i les propietats que necessiten els objectes als quals va destinada calçat, vestits, marroquineria, corretges, etc El procediment es mantingué amb pocs…
Els marges oriental i meridional al sector català de la Conca de l’Ebre: el Paleocè i l’Eocè
Unitats litostratigràfiques de la vora SE de la Conca de l’Ebre Unitats inferiors 1 Fm Mediona, 2 Fm Orpí Unitats terrígenes marginals del sector septentrional 3 Fm Cairat, 4 Fm Vilanova de Sau, 5 Fm Romagats, 6 Fm la Salut, 7 unitats de bretxes marginals, 8 Fm o grup de Sant Llorenç del Munt, 9 Fm Sant Llorenç Savall, 10 Fm Vacarisses, 11 Fm o grup de Montserrat, 12 conglomerats i gresos de Gallifa Unitats marines i de transició del sector septentrional 13 Fm Tavertet, 14 Fm Banyoles o de Coll de Malla, 15 Fm Folgueroles, 16 Fm Centelles en part equivalent a la formació de Collbàs Unitats…
La manufactura i l’organització capitalista del treball
Ex-vot, Mascalbó, Reus, 1738, coll part RM Canvi agrari i indústries rurals a Catalunya No es poden explicar les característiques de la manufactura tèxtil tradicional a la Catalunya del segle XVIII sense tenir present la transformació general de l’economia en aquell període i, més particularment, el canvi agrari i les modificacions de les relacions exteriors Cal destacar, en primer lloc, la intensitat de l’especialització vitícola, un procés que repercutia fortament sobre una manufactura tèxtil ben arrelada en l’economia rural perquè manllevava a l’agricultura una part significativa de la…
Capellades
Vista aèria de Capellades
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, en una plataforma, 100 m damunt el riu Anoia, que forma en aquest indret el congost de Capellades.
Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…
Santa Fe del Penedès
Santa Fe del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la plana, al N de Vilafranca del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Santa Fe del Penedès 3,48 km 2 és situat a la part central de la comarca A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarcals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N El punt més alt del terme és al Pedró…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina