Resultats de la cerca

Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…

Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El…

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

Situació Ruïnes del sector de capçalera d’aquesta capella situada al bell mig del tossal del castell ECSA - J Bolòs Les restes d’aquesta església són al bell mig del tossal del castell, vers ponent de la carena Mapa 32-11 251 Situació 31TCG066853 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que el descrit en la monografia anterior JBP Història Les referències que tenim d’aquesta església són pràcticament nulles L’únic esment possible és una referència segons la qual el 1061 el monjo Guitart, en compliment de la darrera voluntat del seu oncle el prevere Baró, que havia mort…

Una de les primeres referències del castell de Suert data de l’any 956, quan Quint, en professar com a monjo al monestir de Santa Maria de Lavaix, li féu diverses donacions, entre les quals hi havia un conjunt de terres i vinyes situades al castro , al lloc dit Just, i diversos camps a Fabregada, a Espoliar i a la villa de Sueix Poc temps després, essent ja abat, Quint cedí al cenobi de Lavaix uns molins amb llurs aqüeductes i el molinar que es trobava subtus castello Alguns autors han volgut veure en aquestes notícies una referència al castell de Lavaix i no al de Suert L’any…

El lloc de Breses —aigua avall de Corbiac, vora la riba dreta de la Castellana i prop dels límits amb Campome— és esmentat l’any 1019 en una escriptura per la qual Oliba, abat de Sant Miquel de Cuixà, retornà a Guillem i als seus germans Sunifred, Miró, Guifré i Ramon, un alou “ qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius ” segons explicita el document, aquest alou havia pervingut als dominis de Cuixà amb el monjo Deià, germà de Guillem i dels altres, per herència Tanmateix, altres autors apunten la possibilitat que l’alou…

El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…

Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library,…

Aquest cronicó pertany a la família rivipullense, iniciada a la primera meitat del s XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’ Alterum constitueix el testimoni més antic El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, on fou continuat fins el 1205 Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’allusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089 Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després…