Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
el Molinell
Balneari
Antic balneari del municipi de Dénia (Marina Alta), al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell), a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.
El Baix Penedès
Situació i presentació La comarca del Baix Penedès és situada a la part sud-occidental del conjunt comarcal del Penedès vegeu l’Alt Penedès Té una extensió territorial de 296,24 km 2 , que es reparteix en 14 termes municipals Limita, a llevant, amb les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès, al N amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, a ponent amb l’Alt Camp i el Tarragonès i a migdia amb la Mar Mediterrània La façana litoral fa uns 12,5 km de llargada i de la costa a l’interior la penetració màxima és de 22,5 km Els límits geogràfics no són gaire precisos, sobretot pels costats de llevant i de…
Sant Miquel de Palol Sabaldòria (Vilafant)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de ponent, en el qual és visible un aparellat en opus spicatum F Tur És l’església de l’antic lloc de Palol Sabaldòria, emplaçat 1 km a llevant del poble de Vilafant, al cim d’un tossal una mica enlairat sobre el marge esquerre del Manol, que en aquest punt discorre entre ribes encinglerades Prop de les ruïnes del castell i de l’església medievals hi ha una gran casa anomenada Mas de Palol i una rajoleria on s’explota la terra argilosa de l’indret coneguda per la bòvila d’en Soler Avui el lloc s’anomena popularment Palol, sense cap afegitó Mapa 258M781…
Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d’Empordà i…
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Consell de Govern de la CCMA (2012)
© CCMA
Ràdio i televisió
Entitat pública creada per llei del Parlament de Catalunya el maig del 1983 amb el nom de Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).
Té la missió d’oferir un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb la promoció de la cultura i de la llengua catalanes en el vessant audiovisual i reflectint alhora el pluralisme de la societat catalana El juny del 1983 començaren les emissions de Catalunya Ràdio , i al setembre s’hi afegiren les de Televisió de Catalunya , amb TV3 Inicialment, la CCMA incloïa les emissores de ràdio Ràdio Associació de Catalunya que formà part del grup amb l’emissora RAC 105, fins el 1998 Posteriorment a Catalunya Ràdio s’hi afegiren les emissores de Catalunya Música 1987, Catalunya Informació…
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
Serp d’aigua
Morfologia La serp d’aigua o colobra d’aigua Natrix maura és anomenada també colobra viperina per la seva semblança morfològica amb els vipèrids, que l’animal pot exagerar a voluntat encara que la seva coloració no és exacta a la d’aquesta família, pot dilatar les mandíbules fins que el cap esdevé triangular i ataca de manera semblant, xiulant al mateix temps Normalment, és de color bru clar amb taques fosques o amb un inici de línia en ziga-zaga fosca Hàbitat/Xavier Moreno Aquesta és una serp mitjana, de cos relativament gruixut, que pot arribar als 100 cm, però que sovint és més curta El…
Serp verda
Morfologia La serp verda Malpolon monspessulanus és, amb la serp blanca Elaphe scalaris , una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes Hom la caracteritza per la forma del cap, estret, amb la part superior deprimida i una mena de cresta supraocular que li atorga una mirada peculiar la coloració és variable, malgrat el nom, i oscilla entre el bru i el verdós, amb taques o sense els joves posseeixen un dibuix més viu que els adults, més uniformes Lluís Solé És una serp de cos llarg subcilíndric, relativament esvelt però robust i fort La cua és afilada i el coll poc marcat…
Sargantana cuallarga
Morfologia La sargantana cuallarga Psammodromus algirus és grossa i molt fàcil d’identificar pel tipus i la disposició de les escates, carenades i imbricades, i per les quatre línies longitudinals groguenques que la recorren dorsalment, ultra per la llargada notable de la seva cua Ramon Torres És una sargantana grossa, de coll gruixut i cua progressivament afilada, molt llarga i prou rígida Arriba a mesurar 8 cm de cap i tronc i la cua supera de 2,6 a 3 vegades aquesta longitud pot arribar en total i amb la cua intacta fins als 31 cm de longitud El cap és de petit a mitjà, de front pla i…
Gripau d’esperons
Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina