Resultats de la cerca
Es mostren 11899 resultats
pla

Equació del pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i x, y, z són les tres coordenades d’un…
quàdrica

Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i…
enginyeria forestal
Construcció i obres públiques
Conjunt de tècniques que s’apliquen a l’estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic.
pla de coordenades
Matemàtiques
Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades.
pèrdua de càrrega
Física
Disminució de l’altura de càrrega en tot fluid en moviment, entre un punt corrent amunt i un punt corrent avall, causada per la dissipació d’energia per frecs i remolins.
Les pèrdues poden ésser lineals , causades pel frec amb les parets del conducte i proporcionals a la llargada d’aquest, i singulars , causades per pertorbacions locals del corrent provocades per la forma del conducte eixamplaments, escanyaments, girades, confluències Unes i altres són calculades mitjançant fórmules experimentals El valor de les pèrdues lineals depèn de la mida del conducte, de la velocitat del corrent, de la viscositat del fluid i de la rugositat de les parets, i el de les pèrdues singulars depèn principalment de les proporcions geomètriques i poc de la viscositat i la…
intersecció
Geografia
Sistema per a determinar les coordenades d’un punt inaccessible d’un terreny, que consisteix a dirigir cap al punt un cert nombre de visuals des de punts de coordenades conegudes.
eclíptica

Moviment de la Terra a través del pla de l' eclíptica
© Fototeca.cat
Astronomia
Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.
L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també…
sisme
Geologia
Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…
pendent
Matemàtiques
Inclinació d’una recta respecte d’un eix horitzontal; es mesura calculant la tangent trigonomètrica de l’angle que determina la recta amb l’eix.
El pendent d’una corba en un punt és el de la tangent en aquell punt
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina