Resultats de la cerca

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu en el…

Llicenciat en enginyeria química per la Universitat Tecnològica de Silèsia 1963, després d’ampliar estudis a Cambridge 1972 fou professor en diverses universitats i feu recerca a l’Institut de l’Acadèmia de Ciències de Polònia a Gliwice Fou representant del seu país al Programa sobre els efectes dels gasos d’efecte d’hivernacle de l’ Agència Internacional de l’Energia 1992-97, i participà en altres iniciatives sobre energia i protecció del medi ambient Del 2002 al 2004 fou vicerector de la Universitat Polònia de Częstochowa, on fundà una escola de diplomàcia El 1980 inicià les activitats…

Estudià medicina a Burundi, i posteriorment retornà al seu país per treballar al poble de Lemera, on conegué les difícils condicions en què les dones de les zones rurals havien d’afrontar els parts Després d’una estada a Angers, on amplià estudis, el 1989 retornà a Lemera, on establí un hospital especialitzat en obstetrícia i ginecologia, que fou destruït arran del conflicte bèllic que devastà el país en 1997-2003 El 1999 fundà l’hospital de Panzi a Bukavu, inicialment dedicat a la maternitat, però que s’acabà dedicant al tractament de dones sotmeses a la violència sexual extrema, que ha…

Pertanyent a una influent família dels mitjans de comunicació, fou cadet a l’Escola Naval de Cartagena Cursà estudis d’economia i administració d’empreses a la Universitat de Kansas, d’economia i administració pública a la London School of Economics, d’economia i periodisme a Harvard i de dret i diplomàcia a la Universitat de Tufts Del 1972 al 1981 fou representant de la Federación Nacional de Cafeteros de Colombia a l’Organització Internacional del Cafè OIC El 1981 s’incorporà al diari familiar El Tiempo  el 1983 com a president del comitè editorial Publicà nombrosos articles i el 1985…

Ocupa el graó septentrional del Rift Valley, encaixat per cingleres i voltat d’una espessa vegetació de matolls bush Rep el Nil Victoria, emissari del llac Victoria, pel NE, després de travessar les Murchison Falls Transport fluvial entre Uganda i la República Democràtica del Congo Té poca importància econòmica Fou descobert el 1864 per Samuel Baker Del 1973 al 1997 des del Zaire antic nom de la República Democràtica del Congo hom li donà el nom de llac Mobutu

Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…

Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona Rouget 1960 veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics D’una banda, la relació directa i espontània entre la vida…

Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal

La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…

La capital és Jakutsk El territori és format per cadenes muntanyoses i altiplans a l’W l’altiplà de la Sibèria Central, a l’E els de Jansk, Ojmiakon i Jukagir, a la part central les serralades de Verkhojansk i Čersk, i al S els altiplans d’Aldan i d’Ol’okma-Čarsk El riu principal és el Lena El clima és continental extrem -43ºC de mitjana al gener i 19ºC al juliol La major part de la superfície és coberta de bosc La indústria bàsica és l’extractora diamants, or, estany, mica, carbó Hi ha cria d’animals de pell preciosa i adoberies Annexada a Rússia a la primera meitat del s XVII, fou…