Resultats de la cerca

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ APadrós Terrassa, Edmon Orts Barcelona ARGUMENT APadrós GUIÓ APadrós, Fernando Huici FOTOGRAFIA Josep Gusi blanc i negre, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès, Lluís Josep Gibert MÚSICA Jordi Figueras i cançons i melodies populars i cinematogràfiques, fragments operístics, etc SO JFigueras, Pep Alas, Toni Torné INTERPRETACIÓ Rosa Morata Shirley Temple, Dolors Doucastella Sra Pit, Montse Fontova Sra Pot, Carmen Rambla Sra Put, Paco Caja Paco, Jesús Garay Jesús, Lluís Rambla Luis, Glòria González Fada de l’Est, Marta Vives Louella Parsons, Walter Cots MrVoland,…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el color com el…

Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne…

Els milers de catalans i catalanes que participaren, en tots els fronts, a la Segona Guerra Mundial van ser, possiblement, molt més nombrosos que els combatents de molts estats que eren “oficialment” en guerra L’exili massiu de l’hivern del 1939 en situà molts als escenaris del conflicte Catalans en diferents escenaris I aquests escenaris incloïen França, Bèlgica i Holanda, que havien estat envaïdes la ciutat de Londres bombardejada el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, situats entre molts focs la Unió Soviètica, que es replegava al Caucas i l’Àsia central per poder protegir-se d’un Tercer Reich…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

És limitada per dues grans torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives Del 1586 al 1892 serví de presó Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta En 1937-38 acollí una part important de les obres d’art del Museo del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada

La vila 256 h agl 1991, peraltencs 523 m alt és aturonada a la confluència dels barrancs de Calassanç i de Gavasa hi ha les ruïnes d’un antic castell L’església parroquial és dedicada a santa Maria després de la conquesta 1058-63 del sector pels comtes de Barcelona i d’Urgell esdevingué cap d’un arxiprestat de la diòcesi d’Urgell enclavat dins el de Lleida El 1697 s’hi establí un collegi d’escolapis Josep de Calassanç era fill de Peralta i noviciat que encara perdura