Resultats de la cerca
Es mostren 47191 resultats
Castell de Tírvia
Art romànic
La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball
Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…
Castell de Figuerola (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Figuerola, avui despoblat, es troba a la banda nord-oriental del terme L’indret es formà al segle XI a redós de la fortalesa de Figuerola, el terme de la qual era una fragmentació de l’extens terme del castell de Queralt La primera referència documental d’aquest castell data de l’any 1066, quan Guillem Bernat de Queralt i la seva muller Ermessenda vengueren a Ebren Llopard i als seus fills Ermengol i Bernat el castell de Figuerola, el qual era situat en el comtat d’Osona i que segons l’escriptura, els havia pervingut per aprisió i pels seus avantpassats el preu de la venda fou…
José María Nunes
Cinematografia
Director i guionista.
Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…
La Traza
Partit polític
Partit format a Barcelona a la primeria de 1923, a imitació del naixent feixisme italià, en especial per militars, però també per estudiants.
A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’aparició dels…
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència…
,
Santapau

Quadre genealògic dels Santapau
© Fototeca.cat
Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n’esdevingueren barons.
La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…
Pere de Rocabertí i d’Erill
Història
Baró de Sant Mori i de Maella, fill segon de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, baró de Cabrenys.
A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la…
Santa Agnès de Croanques (Teulís)
Art romànic
Situació Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó ECSA - JL Valls Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 2,4 N - Long 2° 37’ 41,4” E El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618 Història El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista.
Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar…
, ,
Jaume II de Mallorca

Suposada representació de Jaume II de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.
En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat,…