Santa Agnès de Croanques (Teulís)

Situació

Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó.

ECSA - J.L Valls

Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc.

Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 31’ 2,4 N - Long. 2° 37’ 41,4” E.

El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618.

Història

El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família vescomtal de Castellnou, l’alou de Croanques (Crosanchas Thevolici), part important del de Teulís. No se sap si Croanques retornà, com era convingut, a l’església d’Elna a la mort de l’arxipreste Udalgar, sobrevinguda poc després del 1030. El cert és que els Castellnou, per un procediment esdevingut habitual en aquell segle, recuperaven aviat aquest alou. Guillem Gausbert de Castellnou, ardiaca d’Elna el 1064 i vescomte el 1065, el qual n’havia fruït durant la seva vida, cregué que l’havia de restituir, juntament amb altres dominis, cosa que feu en el seu testament del 13 d’abril de 1091, visiblement escrit sota la influència de la reforma gregoriana aleshores vigent. Segons consta en aquest testament, el vescomte de Castellnou retornà a la Seu d’Elna l’alou i l’església de Santa Agnès, situada a la vila Croanques. Però, després de la seva mort, sobrevinguda l’any 1093, Guillem Udalgar III, el seu nebot i successor al títol vescomtal, l’havia reclamat i ocupat de nou. D’aquí es derivà un conflicte amb Artau, bisbe d’Elna, el qual només es pogué resoldre mitjançant una transacció (10 de febrer de 1095), en virtut de la qual el vescomte consentí a restituir-lo, amb la condició de conservar-ne la fruïció vitalícia. Sembla, això no obstant, que la clàusula de retorn a l’església d’Elna no fou més respectada que les precedents i que Croanques fou inclòs dins l’heretatge del seu fill, Udalgar, esdevingut ardiaca d’Elna des del 1115. Però aquest, elegit bisbe d’Elna el 1130 i adherit a les idees de la reforma, concedí el 1139 a perpetuïtat a la seva església de Santa Eulàlia sis esglésies rosselloneses del seu domini patrimonial, entre les quals figurava la de Santa Agnès de Croanques, ja donada el 1091 pel seu besoncle l’ardiaca-vescomte.

Església

L’església, avui arruïnada, presenta una nau única, sense coberta, amb vestigis a la paret nord d’arcades laterals que semblen haver estat destinades a suportar una volta, però que no tenen corresponents a la paret sud. La capçalera, que era directament assentada sobre la roca, ha estat arrasada, fins al punt que és difícil decidir si era rectangular, semicircular o de ferradura. L’arc triomfal també ha estat destruït tot i que encara resta el brancal esquerre, el qual ja fa molts anys tenia una imposta esculpida avui desapareguda.

Les parets són de còdols rústecs, i la porta, a la paret de ponent, és resolta amb un arc de mig punt. Un campanar d’espadanya coronava la mateixa paret.

El conjunt, fora del campanar, sembla remuntar-se al començament del segle XI.

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 85-86
  • Cazes, 1990, pàg. 57.