Resultats de la cerca
Es mostren 1236 resultats
Sant Pere dels Masos de Tamúrcia (Tremp)
Art romànic
Aquesta església depengué del monestir de Santa Maria d Alaó El cartoral d’Alaó ja reporta Tamureces en un instrument datat l’any 837 No s’hi troba cap altra menció sota aquest topònim, malgrat que el domini d’Alaó a la contrada és evident Tal vegada la primera notícia referent a aquesta esglesia alaonesa és la que es consigna en un instrument de vers el 983 en què Miró ordena als seus marmessors Adica i Caran At que, per al remei de la seva ànima, donin a la casa de Sant Pere, Santa Maria i Sant Climent una terra que tenia a l’apèndix del castell d’Orrit D’altra banda, sembla que els Masos…
literatura eslovena
Literatura
Literatura escrita en eslovè.
La cultura eslovena, abans de l’aparició de la literatura escrita, era rica en tradicions poètiques orals Als segle X i XI aparegueren els primers documents literaris escrits, de caràcter religiós Els principis de la formació de la literatura eslovena estan lligats al moviment religiós protestant del segle XVI, en el qual es destaquen les obres didàctiques de Primož Trubar i la traducció de la Bíblia a la llengua vulgar per J Dalmatiu La literatura profana sorgí al segle XVIII, coincidint amb el reconeixement cultural eslovè el monjo de Markho Pohlin, 1735-1801 Valentin Vodnik,…
Joan Martínez i Alier
Economia
Economista.
Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, fou investigador del St Anthony’s College de la Universitat d’Oxford 1966-73 i 1984-85 i professor visitant a la Universidade Estadual de Campinas Brasil el 1974 Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual l’any 1975 fou nomenat catedràtic del Departament d’Economia i d’Història Econòmica, ha estat també professor visitant a les universitats Lliure de Berlín 1980-81, Stanford i Califòrnia Davis 1988-89, Yale 1999-2000 i a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales FLACSO, a l’Equador 1994-95 i 2007 Membre des del…
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.
Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en…
cartoixa de Montalegre

La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa ( Santa Maria de Montalegre
), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria
.
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
Sant Joan de Morens (Beranui)
Art romànic
Situació Petit edifici d’època romànica tardana, amb un absis poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Joan Baptista és a la part alta del poble semiabandonat de Morens, situat a la ribera esquerra de l’Isàvena, entre les Ferreries i Beranui Mapa 32-10 213 Situació 31TCG026943 S’hi arriba per una pista que surt de la carretera que porta al poble vell de Beranui JAA-JBP Història L’església parroquial de Morens estigué lligada a Santa Maria d’Ovarra des que vers l’any 988 els comtes de Ribagorça li donaren les parròquies, mujades, oblacions, obres parroquials i comtals que tenien en heretat…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord…
Lluís Duch i Álvarez
Filosofia
Religió
Antropòleg de la religió i teòleg.
Monjo de Montserrat des del 1961, el 1969 s’ordenà sacerdot Es doctorà en teologia a Tübingen 1973 Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Facultat d’Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , exercí també la docència a la Facultat de Teologia de Barcelona, a l’Institut d’Humanitats, a l’Institut del Teatre i a la Universidad Nacional Autónoma de México El seu principal centre d’interès foren les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història, en una visió influïda sobretot per Max Scheler, Ernst Bloch i…
Sant Pere de Vellanega (Llavorsí)
Art romànic
El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant…
Annales monasterii Anianensis
Historiografia catalana
També coneguts com a Annals d’Aniana, abracen el període 670-821.
Tradicionalment han estat considerats com una simple continuació del Chronicon Moissiacense o Crònica de Moissac , i com a tals foren publicats per L Duchesne Le Liber Pontificalis , 1886-92, M Bouquet Recuil des historiens des Gaules et de la France , 1869-1904 i GH Pertz Monumenta Germania Historica Scriptores , 1826-29Tanmateix, l’autor fou un monjo del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana, fundat pel got septimà Vitiza el 782 Els Annals d’Aniana foren redactats a partir dels Annales Regni Francorum segle IX d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i d’algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina