Resultats de la cerca
Es mostren 836 resultats
humorisme
humorisme Portada de “L’Esquella de la Torratxa” del 30 d’octubre de 1886
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.
És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…
Lluís Josep Comeron i Martín
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Vida Llicenciat en ciències exactes, abandonà la docència per dedicar-se al teatre i al cinema, primer en el terreny amateur i després com a professional Obtingué el premi Ciutat de Barcelona per la direcció escènica de La noche y el día 1965 i Esta tarde un poquito de guerra , després d’haver iniciat una trajectòria com a guionista caracteritzada pels elements religiosos i morals que envolten La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Sempre en collaboració amb Jordi Illa, s’associà amb Juli Coll en els drames La cárcel…
,
Margarida Xirgu i Subirà

Margarida Xirgu i Subirà
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…
Salvador Carreres i Zacarés
Historiografia catalana
Erudit.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit diputat al…
matrícula

Automòbil amb la placa de matrícula de Bulgària
Transports
Placa d’identificació estatal fixada en un vehicle de tracció pròpia.
Hi consta sempre un número número de matrícula, al qual hom afegeix altres números, sigles o símbols indicatius de l’estat, la localitat, la divisió administrativa, etc Codis internacionals de matriculació de vehicles estats i territoris A Àustria AFG Afganistan AG Antigua i Barbuda AL Albània AM Armènia AND Andorra ANG Angola ARU Aruba AUS Austràlia AXA Anguilla AZ Azerbaidjan B Bèlgica BD Bangladesh BDS Barbados BF Burkina Faso BG Bulgària BHT Bhutan BIH Bòsnia i Herzegovina BOL Bolívia BR Brasil BRN Bahrain BRU Brunei BS Bahames BU Burundi BVI illes Verges Britàniques BW Botswana BY…
illa de Sant Martí
Illa
Illa de les Antilles a l’E de Puerto Rico, dividida en dues entitats territorials, l’una pertanyent a França (Saint Martin) i l’altra als Països Baixos (Sint Maarten).
Poblat pels arauac, el 1493 Cristòfor Colom la reivindicà per a la corona espanyola, però fou poblada per francesos i neerlandesos, els quals el 1648 dividiren la illa en dues meitats, la septentrional pertanyent a França i la meridional als Països Baixos Posteriorment, francesos, neerlandesos i britànics es disputaren el control de l'illa, i la partició definitiva original no es restablí fins el 1816 La part nord, amb el nom de Saint Martin, pertangué a Guadeloupe fins el 2003, que a través d'un referèndum adquirí l'estatut de Collectivitat d'Ultramar La part neerlandesa pertangué a les…
comtat de Trigona
Història
Títol concedit al ducat de Parma el 1749 al mariscal de camp Beringario de Trigona y Frangipani, noble sicilià, governador de Guastalla i d’El Gran Puerto de Santa María.
L’any 1830 fou convertit en títol del regne d’Espanya, a favor del seu besnet i quart comte, el capità de cavalleria Josep Mayans i Fernández de Mesa Continua en la mateixa família
L’emigrant. 1830-1880
L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…
La irradiació de la medicina il·lustrada catalana. 1743-1810
Alguns dels avenços de la cirurgia i la medicina catalanes del segle de la Illustració van tenir una certa irradiació a Europa, a l’Amèrica Hispànica i a les illes del Pacífic i la costa de la Xina I això a desgrat de la supressió, a partir del 1714, de vuit universitats de la corona catalanoaragonesa, que havia decidit la monarquia borbònica guanyadora de la guerra de Successió L’expedició filantròpica de la vacuna 1803-1810 Pere Virgili Vilallonga del Camp, 1699 – Barcelona, 1776, va aprendre l’art de la cirurgia a Tarragona, amb Gabriel Riera i, després, estudià medicina a les universitats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina