Resultats de la cerca
Es mostren 866 resultats
Bibliografia del disseny gràfic
Història general del disseny a Catalunya ADG/FAD Laus ADG/FAD 1 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1983 ADG/FAD Laus ADG/FAD 2 anuari, Barcelona, ADG/FAD, 1985 BCD Diseño, Di$eño catàleg de l’exposició, Barcelona, Publicacions BCD, 1982 Bricall, E «La tensió necessària en l’ensenyament del disseny L’opció diversificada de l’Escola Elisava», dins Temes de Disseny , núm6, Barcelona, 1991, pàg285 i s Bricall, E «Elisava, la continuïtat d’una presència renovada», dins Temes de Disseny , núm13, Barcelona, Servei de Publicacions Elisava/Gustavo Gili, desembre de 1996, pàg34-52 Calvera, A «Cinco décadas de…
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
Els braquiòpodes
Els braquiòpodes, d’un aspecte extern que recorda els bivalves, són animals marins difícils de veure, ja que a les nostres costes viuen als ambients críptics o a molta profunditat Els exemplars de la fotografia corresponen a l’espècie Terebratulina caput-serpentis , una espècie atlàntica, que forma una comunitat supracorallígena en ambients de coralls blancs, als fons profunds atlàntics Hervé Chaumeton / Jacana Els paleontòlegs que estudien els sediments de l’Era Paleozoica estan familiaritzats amb les closques fossilitzades d’uns animals aparentment molt semblants als molluscs bivalves, els…
Les unitats estratigràfiques
L’ordenament de les capes dels terrenys sedimentaris d’acord amb el principi de superposició, la composició diversa litologia i paleontologia que hi ha a la successió d’estrats i les discontinuïtats perfectament assenyalades forneixen la base per a una classificació o divisió en unitats dins el que qualificàrem de sèrie local Aquestes unitats poden ser de natura molt distinta i d’abast geogràfic també molt diferent, segons el criteri emprat per a definir-les Llur ordre de collocació ja permet d’establir una cronologia relativa a l’escala local, la qual cosa és insuficient, ja que si la…
fotografia

Etapes del procés d’obtenció d’una fotografia en blanc i negre
© Fototeca.cat
Fotografia
Procediment que permet d’obtenir, per mitjà de la llum (o d’altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d’un objecte, sobre superfícies convenientment preparades.
Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible , la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista o exposició , i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible la menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir Segons que el…
Les marededéus
Art gòtic
Un dels temes popularment més coneguts de l’art medieval del nostre país és el de les marededéus romàniques Ho justifiquen les nombroses mostres que ens n’han arribat i les peculiars característiques que presenten, com també l’especial preferència per aquest període artístic que ha regit durant anys la revalorització del llegat dels temps pretèrits Tanmateix, durant els segles del gòtic la producció d’imatges de la Mare de Déu amb el Nen no s’aturà, sinó que es mantingué i es manifestà amb l’àmplia varietat de tipus, estils i motius iconogràfics que sovintejaven en diversos espais públics i…
Sant Pere de Ribes
L’església neogòtica de Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, als vessants meridionals del massís de Garraf (Montgròs, 358 m, al NW).
Situació i presentació Limita amb els municipis d’Olivella N, Canyelles NW, Vilanova i la Geltrú W i Sitges E i S El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors 285 m, a més d’altres que oscillen entre els 200 i els 288 m A migdia hi ha Penya Riscla 308 m, el puig de Prubelles 168 m i el Pedroell 75…
Ribera d’Ondara
Sant Antolí i Vilanova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació L’actual municipi de Ribera d’Ondara, de 54,47 km 2 , s’estén pel sector sud-oriental de la comarca Va ser creat el 1972 per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova que l’any 1937, i fins el 1939, canvià el nom pel de Vilanova de Segarra i de Sant Pere dels Arquells Limita amb els termes municipals de Cervera W i N, Estaràs N, Sant Guim de Freixenet E, Montmaneu de l’Anoia, al SE, Talavera SE i S, i Montoliu de Segarra SW i W El municipi té un enclavament Montfar entre els termes de Talavera i Montmaneu, i un altre Gramuntell entre Cervera, Granyena de…
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Selva, al sector de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió gironina.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del…
Cadaqués
Panoràmica de la badia i la vila de Cadaqués
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina