Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
Sant Joan de Llaberia (Tivissa)
Art romànic
Situació Sector sud-est d’aquesta església, parròquia del petit nucli de Llaberia ECSA - J Bolòs L’església parroquial de Sant Joan Baptista és situada al petit poble de Llaberia, en un apèndix al nord-est del terme municipal Mapa 33-18 472 Situació 31TCF188508 Porta a Llaberia la carretera local TV-3111, que arrenca de la carretera C-233, entre Tivissa i Vandellòs CPO Història L’esment més antic d’aquesta església és de la darreria del segle XIII, en què apareix el capellà de Llaberia en la relació de les dècimes papals del 1279 i el 1280 A causa de l’antiguitat de la parròquia, el seu…
Jaciment de la Costa Blanca (Baix Llobregat)
Al llarg del miocè el clima es va refredant progressivament, amb oscillacions en el grau d’humitat ambiental Alguns gèneres desapareixen de les nostres terres durant el Cenozoic aquest és el cas de Sapindus , que illustra aquesta fotografia × 1,5 Jordi Vidal / MIPS A prop de la ciutat de Martorell, al lloc anomenat la Costa Blanca, s’ha descobert un jaciment de vegetals fòssils en estrats que pertanyen al Burdigalià en els seus trams més inferiors Hom ha determinat la presència de 31 formes diferents Les restes fòssils de plantes s’han extret en sediments lacustres formats per calcàries i…
Sant Cristòfol de Pasqüets (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt una pista, a…
Castell de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Detall d’un pany de mur, el qual, a desgrat de la seva ruïna i abandonament totals, deixa veure un aparell molt endreçat L Prat Es troba al peu de la serra de Pratformiu, a mà esquerra del Cardener i a l’altura d’uns 100 m, sobre l’església de Sant Serni, estratègicament situat dalt un turó espadat Mapa 292M781 Situació 31TCG847692 Al punt quilomètric 5 de la carretera de Sant Llorenç a la Coma hi ha un trencall ben senyalitzat, el qual, en poc més d’1 km, porta a Sant Serni Pel costat de tramuntana de l’església hi ha un petit camí que en uns deus minuts, passant per can Marcó i pel…
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé…
literatura xipriota
Literatura
Literatura produïda a l’illa de Xipre.
Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…
Arxiu Municipal d’Alzira
Historiografia catalana
Fons arxivístic que inclou tant la documentació municipal de la vila d’Alzira, com la relativa als nuclis que constituïen el seu terme particular en època medieval i moderna.
Així, juntament amb els documents de la mateixa vila i dels ravals de Sant Agustí i Santa Maria, s’hi troben també els dels llocs i les alqueries d’Algemesí, Carcaixent, Guadassuar, Toro, Cabanyes, Benimaclí, Ternils i Cogullada, des de la conquesta de Jaume I el 1242, fins a mitjan s XVI, en què adquiriren la independència o es despoblaren És un dels arxius valencians més rics i ben conservats, amb diplomes des del s XIII, i sèries documentals des del s XIV La collecció diplomàtica, amb 575 pergamins, conté privilegis reials i escriptures notarials, que abracen una àmplia cronologia, des del…
Marca Hispanica, sive limes Hispanicus
Historiografia catalana
Obra històrica i geogràfica de Catalunya escrita en llatí per Pèire de Marca, completada i editada per Étienne Baluze, i publicada a París el 1688 per François Muguet.
La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i recollí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…
Gabriela Martín i Àvila
Historiografia catalana
Arqueòloga.
Professora d’arqueologia de la Universitat de València en la dècada del 1960 i de la Universitat Federal de Pernambuco a Recife Brasil des del 1969, és especialista en l’època romana a les terres valencianes Des dels anys d’estudiant universitària, com a alumna de M Tarradell, participà en els treballs de camp del laboratori d’arqueologia de la UV Entre altres jaciments, excavà a la ciutat iberoromana del tossal de Manises Alacant, al poblat ibèric de la Serreta Alcoi i a la cova Ampla del Montgó Xàbia Com a professora de la càtedra d’arqueologia i també com a collaboradora del SIP, el 1964…
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina