Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Rialb
Vista general de Rialb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà estès a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…
El marc geogràfic del romànic d’Osona
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca d’Osona amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb la denominació d’Osona, coneixem la comarca de la Depressió Central Catalana que comprèn quatre unitats o subcomarques ben diferenciades la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries Aquesta unitat comarcal, presenta un relleu molt diferenciat, per causa de l’erosió diferencial que s’ha exercit sobre els sediments terciaris de la Depressió Aquests relleus emmarquen una plana central, zona de pas entre els Pirineus i el Vallès Oriental, que…
Santa Maria de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, molt modificada, amb una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular G Orriols El petit poble de Santa Maria de Vilalleons es troba situat al cantó meridional del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, vora les petites muntanyes que tanquen ja la Plana de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 43,5 —y 38,1 31 tdg 435381 S’hi va per una carretera local que surt de Sant Julià de Vilatorta, vers migjorn, població de la qual dista uns…
Castell de Palafolls
Art romànic
Situació Vista aèria de les ruines del castell de Palafolls ECSA - J Todó Les restes del castell de Palafolls es troben, a una alçada de 158 m, al cim d’una petita serra que s’estén de NW a SW, a la riba dreta de la Tordera i dins Factual terme municipal de Palafolls Mapa 38-14365 Situació 31TDG6776147 S’arriba a les ruines d’aquest castell, molt visible des de tot arreu, des del quilòmetre 685,5 de la carretera N-II, per una pista que porta pel mas Carbó, proper a una urbanització homónima, i que va a parar al castell després d’un recorregut d’uns 2 km PBM Història Els Palafolls AFE…
Santa Eulària d’Unha (Salardú)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme F Tur L’església de Santa Eulària és situada dalt un pujol, sota el qual s’arrauleix el poble d’Unha, petit agregat que s’enlaira, vers tramuntana, separat pel riu Unhòla, damunt Salardú Mapa 148M781 Situació 31TCH284310 S’hi arriba, des d’aquest darrer poble, per la carretera que mena a Bagergue Poc després d’haver-la iniciada, trobarem, a mà esquerra, el trencall que porta a Unha FJM-AMB Església L’església adopta un pla basilical, amb tres naus convergents, coronades a llevant per sengles absis…
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…
Xoc (col·lapse càrdio-vascular)
Patologia humana
Definició El xoc o collapse càrdio-vascular és una síndrome, és a dir, un conjunt de símptomes, ocasionada per una disminució important del flux sanguini als teixits orgànics En aquestes circumstàncies, es presenten una sèrie d’alteracions a l’interior de les cèllules i en la funció de diversos òrgans com ara el cor, els pulmons o els ronyons, i finalment el cervell, que, a partir d’un límit determinat, esdevenen irreversibles i provoquen la mort del malalt És així que el xoc constitueix un trastorn molt greu i és considerat una urgència mèdica Aspectes fisiològics Per tal de mantenir llur…
Migranya i altres cefalees
Patologia humana
Definició La cefalea és una sensació dolorosa localitzada en qualsevol zona del crani entre les òrbites oculars i el clatell També és anomenada cefalàlgia , i popularment se’n diu mal de cap La cefalea no és una malaltia sinó un símptoma, és a dir, un trastorn subjectiu que es presenta en el curs d’alguna malaltia, juntament amb altres manifestacions molt variables segons el cas En general, la cefalea és solament un símptoma més dels que apareixen en una gran varietat de malalties, tant del sistema nerviós com d’altres òrgans Les característiques de la cefalea com a símptoma depenen de la…
El cicle cretaci superior al domini beticobalear
Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits afloraments de la…
Els ecosistemes bentònics
Consideracions generals Esquema bàsic dels principals compartiments i fluxos de matèria i energia al sistema bentònic marí Observeu que l’entrada d’energia es produeix per dues vies la dels fotosintetitzadors i la dels suspensívors Jordi Corbera, original dels autors Els organismes que viuen en la interfase entre l’aigua i el fons formen el bentos El substrat que constitueix aquest fons pot ser de diverses menes roca, pedres, sorra, fang, restes d’organismes, etc I en tots els casos i a totes les fondàries, fins i tot a les parts emergides immediates a l’aigua i afectades pels seus ruixims,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina