Resultats de la cerca

Nebot del també metge tortosí Gabriel Miró Estudià a Montpeller Primer metge de la cort de Bretanya i de la de França Autor d’un tractat de pediatria, De regimine infantum tractatus tres amplissimi 1544 El seu fill, Francesc Miró , es graduà també en medicina a Montpeller i a París i fou primer metge d’Enric II i de Carles IX de França

Fou ministre d’Alfons VI de Castella-Lleó, que li encomanà la reorganització de Guadalajara, conquerida de poc 1086 Pel seu alt càrrec a la cort protegí molt els seus correligionaris Combaté la propagació de la secta caraïta i obligà els seus seguidors a abandonar tots els nuclis que havien format pel regne, per tal de concentrar-los en una sola població

Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche

Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots

Fill d’un guàrdia de corps d’origen alemany, fou pintor, arquitecte i alt funcionari de la cort de Felip V Publicà diversos treballs sobre ordenances urbanes i cursos aqüífers, i fou l’arquitecte de les catedrals de Granada i Toledo, i de la municipalitat i de l’alcàsser de Madrid Construí el primer palau de La Granja 1721-23

Estudià a Solsona i a Vic Incorporat a l’exèrcit liberal 1833, desertà i es passà al bàndol carlí, i es formà a l’acadèmia militar de Ripoll Acabada la guerra 1840, inicià estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà, on conegué Antoni M Claret, amb el qual anà a Cuba En tornar a Perpinyà reorganitzà l’arxiconfraria de la Cort de Maria

Un dels crítics més aguts de l’època de Shakespeare Escriví The Malcontent 1604, on fa una dura crítica dels excessos comesos en una cort lasciva És autor del poema The Metamorphosis of Pigmalion, Image and Certain Satires De la seva producció dramàtica cal destacar Histriomastix 1599, on satiritza Ben Jonson, cosa que no fou obstacle perquè ambdós autors collaboressin junts més endavant

Documentat a la cort de Màntua des del 1460 i a la d’Urbino des del 1466, on Frederic de Montefeltro li encarregà l’edificació de nous cossos del palau ducal LVenturi li atribueix la construcció de l’arc del Castell Nou de Nàpols Transformà la fortalesa de Pesaro Hom el considera creador i precursor de l’alt Renaixement arquitectònic

Treballà a la cort d’Isabel I de Castella, on féu el Políptic de la reina 1490 Palacio Real, Madrid El 1505 signà el contracte per a les pintures de l’Estudio de Salamanca i el 1509 el del retaule de la catedral de Palència Miniaturista en la primera època, el seu estil té un acabat minuciós i un gust pels tons clars

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates