Resultats de la cerca
Es mostren 830 resultats
Els cipriniformes
Constitueixen un dels ordres de pisciformes que ha experimentat una radiació més gran reuneix de 3000 a 3500 espècies que mostren tota mena d’adaptacions morfològiques, pertanyents a sis famílies, una de les quals, la dels ciprínids, en conté el 80% El grup ha colonitzat les aigües d’Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord Les característiques que els defineixen són les següents en general, no tenen l’aleta adiposa que caracteritza els euteleostis primitius tenen l’aparell de Weber, que relaciona la bufeta natatòria amb l’oïda, i mostren les vèrtebres tercera i quarta sense fusionar…
Les primeres imatges de la biosfera
Els temps més remots Fa 120 segles, 12 000 anys enrere, quina devia ser la mirada dels humans sobre el món que els envoltava La darrera glaciació arribava a la seva fi La humanitat entrava en l’era interglacial actual i, a les latituds mitjanes de l’hemisferi nord, per exemple, on les condicions eren difícils a les boscúries de bedolls, trèmols i pins, tot just començava a desenvolupar-se lentament Hom coneixia i memoritzava els més mínims detalls dels costums, o dels itineraris i els períodes migratoris de les peces de caça més cobejades cabres salvatges, isards, rens i bous mesquers al N,…
La vida sota terra
El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…
La roda del temps
La vida humana, tant la individual com la collectiva, es troba totalment immersa en la dimensió temporal així doncs, el temps és una realitat que, com ja deia sant Agustí, quan no s’hi pensa se sap el que és, però quan s’hi pensa s’esmuny de la comprensió Des de temps antics s’ha parlat de la “roda del temps”, perquè la vivència temporal es troba íntimament lligada a moviments circulars de la Terra i dels astres, els quals han donat peu a la possibilitat de “comptar” o “mesurar” el temps segons tres grans unitats temporals l’any el període que triga la Terra a…
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita…
Andorra

Estat
Estat del SW d’Europa que limita al N i l’E amb França i al S i l’W amb Espanya; la capital és Andorra la Vella.
La geografia física És una regió muntanyosa formada aproximadament per l’alta conca de la Valira El pic més alt de les valls, l’alt de Coma Pedrosa, té 2946 m d’altitud i el punt més baix és a 840 m, a l’entrada meridional del país El territori, situat al Pirineu axial, comprèn dues valls principals afluents de la Valira la ribera d’Ordino i la Valira d’Encamp, que es reuneixen a les Escaldes En el relleu són visibles les empremtes d’origen glacial, que arriben fins a Santa Coloma, al pont de la Margineda Per això les valls són molt obertes, amb replans on s’han installat els pobles,…
L’arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona)
Art romànic
Palau per al Lloctinent En una part de les dependències del Palau Reial Major, en virtut de l’acord de les corts de Montsó de l’any 1546, es construí, pagat per la Diputació del General, el palau per al Lloctinent reial a Catalunya, avui seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’Arxiu de la Corona d’Aragó és el resultat de l’evolució institucional de l’antic arxiu reial de Barcelona En la història de l’originari arxiu de la corona cal distingir tres períodes El primer aniria des de l’originari arxiu dels comtes de Barcelona, format per algunes caixes o arques de la localització de les quals no en…
Indústria i electricitat
El segle XX heretà una dinàmica de canvi que tingué una profunditat i una amplitud desiguals Des de mitjan segle XIX, el sector agrari experimentà un procés de transformació constant que es manifestava amb la intensificació i l’especialització dels conreus i amb la substitució parcial de conreus tradicionals per altres de moderns Sobre aquesta transformació se sostingué la industrialització de la perifèria peninsular, i especialment, la catalana Però el procés es va veure interromput, successivament, per polítiques comercials inadequades i per circumstàncies externes que donaren lloc a un…
L'escultura d'estil tradicional
Arcadi Mas i Fondevila 1852-1934 Apunte del Natural , publicat a Hispania , núm 63, 30 de setembre de 1901 Isabel Artigas L’alt nivell assolit per l’escultura catalana de la segona meitat del segle XIX no es pot entendre sense parlar de la rellevància de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on impartiren classes escultors de gran renom Entre aquests artistes destaca la tasca dels germans Agapit 1833-1905 i Venanci Vallmitjana Barbany 1828-1919, com també la de Rossend Nobas 1838-1891 o la de Joan Roig i Soler 1835-1918, entre d’altres Aquests van tenir com a deixebles els principals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina