Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
2024. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
abocament a la xarxa o injecció a la xarxa n m ENERGIA Transferència a la xarxa elèctrica de l’energia elèctrica produïda en una installació productora o de l’excedent energètic d’una installació d’autoconsum absenfonia n f SOCIOLOGIA / TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Comportament de la persona que ignora completament les persones de qui està acompanyada perquè només està pendent del telèfon mòbil o d’un altre dispositiu electrònic anivellament de la producció n m ECONOMIA Tècnica de producció ajustada consistent a mantenir estable el volum de producció i a fabricar, d’acord amb…
Sant Vicenç de Besalú
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Vicenç de Besalú F Tur L’església de Sant Vicenç de Besalú és situada dintre el conjunt històrico-monumental de la vila, vers el cantó de ponent, limitada al nord-est pel carrer de Safont, al cantó sud-oriental pel carrer de Sant Vicenç i vers el sud-oest per la plaça de Sant Vicenç Mapa 257M781 Situació 31TDG754722 Història L’església de Sant Vicenç és una de les més antigues de Besalú, malgrat que l’edifici actual fou construït al segle XII, igual que Sant Pere i Santa Maria Quan l’any 977 el comte bisbe Miró Bonfill fundà el…
Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans
Els coneixements actuals de la geologia de les diferents unitats dels Països Catalans són el resultat de l’acumulació d’informació i de successives i millorades interpretacions des de, pràcticament, el naixement de la geologia al nostre país fins avui, això és, des de fa més de 150 anys, tant per part de geòlegs catalans com forans En la història d’aquests coneixements podem distingir, fins a final dels anys seixanta, tres grans etapes La primera comprèn des dels primers estudis naturalistes amb aportacions geològiques dels temps de la Illustració fins a la formació dels primers geòlegs a…
Iconografia de l’art romànic a Catalunya
Art romànic
Portada de Santa Maria de Ripoll, que té el programa iconogràfic més ampli de tot el país ECSA - M Anglada Dins de la ja llarga historiografia sobre l’art romànic a Catalunya, un dels capítols en els quals encara cal treballar molt és, sens dubte, la presentació d’un panorama complet de la iconografia desenvolupada en les diferents branques de la creació artística Potser la raó principal d’aquesta mancança és que no és possible fer-ho i, afegiríem, tal vegada fóra inútil o innecessari intentar-ho Formulat de la manera que ho hem fet, l’estudi s’hauria de centrar en la determinació de les…
Sobrepès corporal i l’obesitat
Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom parla de sobrepès corporal quan el pes d’una persona supera el…
El poder de la ciutat
L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…
La institucionalització de l’activitat científica
El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…
La funció de la ciutat i el mercat
L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…
Família i canvi social
L’anàlisi de canvis estructurals, perquè tingui garanties de rigor, exigeix, entre altres coses, estudiar períodes de temps prou llargs per a poder considerar la globalitat del procés en una unitat significativa, i prou distanciats de la mirada de l’observador respecte dels fets per a descobrir si el procés de canvi tenia alguna sorpresa preparada amb relació a les seves conseqüències immediates La història també té les seves ironies, i els canvis socials generalment comporten conseqüències no previstes que solen trastocar els punts d’arribada buscats o esperats En aquest sentit, un període d…
L’estancament demogràfic
En l’etapa de menor creixement demogràfic de tot el segle XX 1980-97, les societats catalanes han assignat a la demografia una notable centralitat política i social, basada fonamentalment en el temor de la implosió demogràfica, un dels temors seculars de tota societat La centralitat de la demografia es pot associar a dos fets, l’un intern i l’altre extern a la disciplina En primer lloc, el fet que la demografia sigui formalitzable científicament i que, per tant, es vegi obligada a formular models i preveure el futur, avui més que mai, com ha assenyalat el demògraf belga Guillaume…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina