Resultats de la cerca
Es mostren 6933 resultats
piranosa
Bioquímica
Forma natural d’alguns sucres, constituïda per un anell de sis membres, que hom pot considerar derivat del piran.
Pot ésser considerada també un hemiacetal- , com a resultat d’una reacció intramolecular entre un aldehid i un alcohol El resultat és la formació d’un carboni asimètric carboni anomèric Si més no poden existir, doncs, en dues formes estereoisòmeres anòmers, anomenades αi β
superjò
Psicologia
Instància de la segona tòpica freudiana (1923) resultant de la interiorització de les normes socials durant la infantesa.
Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig
quinta
Música
Interval de cinc graus de l’escala diatònica.
Té tres formes diferents la justa alguns autors l’anomenen major , que comprèn tres tons i un semitò, l' augmentada i la disminuïda que alguns autors anomenen menor La quinta justa és una consonància perfecta i és un interval bàsic de la música occidental
Grigore Alexandrescu
Història
Literatura
Poeta romanès que participà en la revolució del 1848 i ocupà alts càrrecs polítics.
S'inicià sota la influència del Romanticisme francès i evolucionà després cap a formes més clàssiques La seva obra, composta de faules, sàtires i poemes de tema històric, de caràcter liricopatriòtic, fou aplegada el 1863 sota el títol Meditatii, elegi, epistole, satire şi fabule
Robin George Collingwood
Filosofia
Filòsof anglès, professor a Oxford.
De tendència historicista i idealista, considera les diverses formes de l’experiència humana com a manifestacions de l’esperit en la història la investigació històrica esdevé, així, mètode filosòfic Les seves obres principals són An Essay on Philosophical Method 1933 i The New Leviathan 1942
Alfonso Álvarez de Villasandino
Literatura italiana
Poeta castellà de transició entre l’escola galaicoportuguesa i la poesia al·legoricodantesca italianitzant, recopilat en el cançoner de Baena.
Oscillant entre la vida joglaresca i una adscripció cortesana, treballà sovint per encàrrec d’altri, tocà tots els temes i totes les formes poètiques de l’època, i compongué, entre d’altres, cantigues, cançons d’escarni, planys i lloes a la Mare de Déu
Jordi Serra i Moragas

Gerros de majòlica de Jordi Serra i Moragas
© Fototeca.cat
Serra
Ceramista.
El 1960 entrà al taller familiar Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceramiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat
Els trilobits
Característiques generals Exemplar de trilobit, complet i ben conservat, al qual s’arriben a apreciar força bé els detalls de la morfologia Pertany a l’espècie Phacops potieri × 4, un facòpid del Devonià inferior que ha estat trobat als jaciments paleozoics de Gerri de la Sal Pallars Sobirà Noteu que els ulls esquizocroals, són reniformes i de notable grandària en aquesta espècie Jordi Vidal / MGB Els trilobits, considerats inicialment com a avantpassats dels crustacis, i encara per alguns, de tots els artròpodes perquè són els primers a aparèixer en el registre fòssil, s’interpreten avui com…
Els graptòlits
Colònia de graptòlits monogràptides conservada excepcionalment en volum, en una llicorella siluro-devoniana de Cervelló Baix Llobregat La colònia, que fa uns 16 mm d’amplada, ha conservat el seu volum gràcies a la substitució, durant el procés de fossilització, del seu periderm o esquelet per minerals de ferro als quals cal atribuir el to grogós que pren la mostra La disposició radial dels rabdosomes suggereix l’existència d’un pneumatòfor o aparell surador, al qual devien anar units els individus vius zooides Jordi Vidal / MGB Els graptòlits constitueixen un grup d’organismes exclusivament…
oració
Religió
Cristianisme
Prec, súplica feta a la divinitat.
Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina