Resultats de la cerca
Es mostren 1235 resultats
Cardona
Vista del nucli antic de Cardona (Bages)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit de la Depressió Central Catalana.
Situació i presentació El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga pertanyent al terme de Pinós i al S amb Sant Mateu de Bages El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries A…
Ramon d’Olmera i d’Alemany, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa (1614-1617)
El 22 de juliol de l’any 1614, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ramon d’Olmera i d’Alemany Segle XVI – Barcelona 1616, comanador de Vilafranca del Penedès i de Tortosa de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Alexandre d’Alentorn i de Botella, senyor de Seró diputat reial Maties Joan Tomàs, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Joan Pelegrí, cambrer d’Arles oïdor militar Ramon d’Olmera i de Sarrovira, donzell de Girona oïdor reial Pere Antoni Vinyola, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El diputat…
Castell de Purroi (Benavarri)
Art romànic
L’antic poble de Purroi, avui despoblat, és a 873 m d’altitud, en un esperó rocallós tallat a llevant pel barranc del Molí, que forma el límit amb Pilzà El castell de l’indret, que era situat a la part alta de la vila, fou conquerit pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona conjuntament amb el comte Ermengol III d’Urgell, poc després d’un pacte signat el 1058 en què decidiren fer la guerra contra el rei musulmà al-Muqtādir I de Saragossa Pocs anys després, el 1063, Ramon Berenguer I féu donació a la comtessa Almodis dels castells que tots dos havien conquerit a la Baixa Ribagorça…
Castellví

Armes dels Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…
Botànics i perfumistes. 1717-1801
La botànica ha estat considerada la ciència estellar de la Illustració Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives París, Madrid o Londres Botànics i perfumistes El 1623, Joan Salvador i Boscà Calella 1598 - Barcelona, 1681, apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva…
república de Pisa
Història
Entitat política sorgida al s XI en consolidar-se, vers el 1080, l’organització privada dels cònsols, magistratura aristocràtica que anà absorbint els poders dels vescomtes, representants de l’imperi, i els poders del bisbe (arquebisbe des del 1092).
Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…
Josep de Ribera i Cucó
Martiri de sant Bartomeu, de Josep de Ribera i Cucó
© (MAC) Arxiu Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’origen valencià, però italià d’adopció, conegut amb el sobrenom de Lo Spagnoletto.
Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el…
Vila de Cotlliure
Art romànic
La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…
Joan Lluís Vives i els humanistes catalans a l’Europa Lotaríngia. 1512-1637
L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns El seu gran dinamisme polític, econòmic i intellectual es deu al fet que es trobava entre fronteres entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia Humanistes catalans a la Lotaríngia L’eix del creixement econòmic europeu actual, la blue banana Londres-Milà, de fet correspon a aquesta franja multilingüe…
Bellpuig

Carrer porxat de Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses rieres solquen el terme, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina