Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
El paladar
Anatomia humana
El paladar , que constitueix el límit de la cavitat bucal per davant i per dalt, comprèn dues porcions el paladar dur i l’anomenat vel del paladar El paladar dur , que separa la cavitat bucal de les fosses nasals, és una estructura composta de dos elements l’ os palatí , que vincula les dues branques de l’os maxillar superior descrivint una forma de volta, i una capa de teixit mucós, la mucosa del paladar , que continua per les genives i que es troba ben adherida a l’os palatí Al llarg de la regió central d’aquesta zona hi ha el rafe palatí , una prominència amb forma lineal que descriu la…
Els exercicis d’estirament
Els exercicis d’estirament comprenen una sèrie de moviments corporals que cal dur a terme a l’inici de totes les sessions d’entrenament, independentment de quina sigui l’activitat física o l’esport que es practiqui, i que tenen com a objectiu, precisament, estirar els músculs, els tendons i les articulacions, per tal de fer-los més flexibles i preparar-los perquè després es puguin contreure amb més força i velocitat, o també estirar més, segons el grup muscular de què es tracti D’altra banda, la realització d’aquests exercicis d’estirament prevé el desenvolupament de nombroses lesions…
Les valls d’Ebo, Pop i Laguar
El margalló Chamaerops humilis és omnipresent a les muntanyes litorals valencianes, i mostra una bona capacitat de rebrot després dels incendis Ramon Dolç Les valls d’Ebo, Pop i Laguar 28, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A l’est de la vall d’Alcalà, i gairebé com una continuació d’aquesta, s’obre la vall d’Ebo, presidida pel poblet del mateix nom Destaca en ella el colpidor congost del Barranc de l’Infern, potser el paratge més impressionant d’aquestes comarques en un paisatge dominat pels fenòmens càrstics són famosos els avencs d’aquesta vall, el riu d’Ebo, també…
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Sant Hilari Sacalm
Panoràmica de la vila de Sant Hilari Sacalm, considerada com la capital de les Guilleries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al límit amb la comarca d’Osona, al mig de les Guilleries.
Situació i presentació Limita al NE amb els municipis d’Osor i Susqueda, a l’E amb Santa Coloma de Farners, al S amb Arbúcies, a l’W amb els d’Espinelves i Vilanova de Sau i al N amb Rupit i Pruit els tres últims pertanyents a la comarca d’Osona S’estén des del pla de les Arenes 1086 m, a l’W, fins al puig de Sant Miquel o de Solterra 1202 m al NE, la serra de la Gavarra 1182 m al NW, i la serra del Pedró 929 m a l’E Comprèn la capçalera de la riera d’Osor dita també, a l’inici, de Vallicrosa, de la Fontvella o de la Fontpicant Dins del terme hi ha prop d’un centenar de fonts d’aigua…
Mouloûya
Uadi
Uadi del Marroc (480 km de longitud i 22,3 m3/s de cabal).
Neix a l’Atles mitjà, des d’on pren la direcció NE Travessa el Marroc oriental i desguassa a la Mediterrània Diferents tribus àrabs n'ocupen el curs mitjà i en conreen les ribes cereals El 1967 hi fou acabada de construir la presa de Mechra Klila, que proveeix d’electricitat el NE del Marroc A la vall del uadi hi ha dipòsits de plom i de manganès El 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella el prengueren com a límit de llurs respectives zones d’influència Jaume II es reservava els territoris situats a l’est del riu Algèria, Tunis, etc i el rei castellà la zona del Marroc
Mosquerola
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, Aragó.
És situat a 1 471 m alt, prop del naixement del riu de les Truites, límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238, dins el qual restà inclòs durant uns quants anys, fins que aquest fou desplaçat al riu de Montlleó Havia estat conquerida el 1181 per Alfons I de Catalunya-Aragó Conserva les fortificacions del s XIV portes de València, de Portera, de Terol i, especialment, el notable portal de Sant Roc, amb una capella De l’església parroquial, dels s XIV i XV, resta la façana La plaça major és porticada Dins el terme, vora el riu de Montlleó, hi ha l’església i el llogaret de l’…
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
riu de la Canaleta

Vista parcial del santuari-balneari de Fontcalda, des de l’interior del congost que forma el riu de la Canaleta, prop de Gandesa
© Fototeca.cat
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Ebre; neix a la serra de l’Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta);.
el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les…
port del Fangar

Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina