Resultats de la cerca

El Ms 123 és realment una compilació de manuscrits diversos un recull de 13 folis en pergamí 24×16 cm, escrits en tinta i vermell Josep Gudiol publicà la divisió següent pel que fa a la seva cronologia “ Folis 1 i 2 segle XI Folis 3 a 9 segle XII Els altres segle XIII” * Tenint en compte que la illustració pertany als folis 1 i 7 i que les seves fonts, així com la seva cronologia, amaguen contexts diferents, caldria tenir molt present el caràcter miscellani i, a més, fragmentari, del recull que ara ens ocupa En el foli 1 hi ha una part d’un responsorial que, d’acord amb la…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

Compilació de narracions i de prescripcions legals, fou redactat probablement a Babilònia, sota la direcció d’Esdres, i promulgada per Artaxerxes II 398 aC, com a llei ètnica dels jueus residents en el seu imperi Des d’aleshores ha estat el text religiós i jurídic oficial del judaisme Molt aviat hom introduí el costum de llegir-lo públicament a les sinagogues en fragments setmanals perícope La compilació havia reunit en una sola obra altres escrits anteriors referents als orígens, als patriarques, a la sortida d’Egipte, a la legislació del Sinaí i al començament de la conquesta Els dos…

Vida i obra Nat en el si d’una família noble d’origen empordanès, es consagrà a la carrera eclesiàstica Fou prevere de la catedral de Barcelona i administrador eclesiàstic de l’Hospital de la Misericòrdia de Barcelona Gran aficionat a la història, formà una important biblioteca d’impresos i manuscrits que llegà al monestir de Sant Jeroni de la Murtra Es relacionà amb nombrosos historiadors i aficionats de l’època, com Esteve de Corbera o l’aragonès comte de Guimerà, que gestaren la ideologia prèvia a la revolta del 1640 A part d’una biografia, que restà inèdita, del canonge de la catedral de…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren particular…

Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX,…

Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…

En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a…

Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó  a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 52 Liber beati Gregorii in Ihezechielem Foli 76 amb el comencament del llibre Cal notar la caplletra “H”, obtinguda amb l’ajut de les figures humanes Arxiu Mas Liber beati Gregorii in Ihezechielem Una caplletra “P” del foli 88, decorada amb entrellaços, motius vegetals i caps d’animal Arxiu Mas Aquest manuscrit té 210 folis en pergamí 32 × 25 cm, escrits en lletra francesa, i, segons Beer i García Villada * , correspon al segle X el text, escrit en tinta negra i amb epígrafs en vermell, conté la Vita Gregorii , de Joan Diaca foli 2 “ Incipit prephatio…