Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’…
Heinz Wallberg
Música
Director d’orquestra alemany.
Començà la seva activitat musical tocant el violí i la trompeta en orquestres de Colònia i Darmstadt, però ben aviat exercí diferents funcions com a director d’orquestra a Münster, Trier i Hagen, fins que el 1954 fou nomenat director general de música d’Augsburg L’any següent passà a ocupar el mateix càrrec a Bremen, on romangué fins el 1959, i després a Wiesbaden 1960-74 i a Essen 1975-91 Dirigí la Niederösterreichisches Tonkünstleorchester de Viena 1964-75, l’Orquestra de la Ràdio de Munic 1975-82 i la Filharmònica d’Essen 1975-91 Habitual director convidat en les grans…
Oscar G eorge T heodore Sonneck
Música
Musicòleg, editor i compositor nord-americà.
Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…
Fritz Rieger
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí…
Mateu Manguillot Espuñes
Waterpolo
Jugador de waterpolo, àrbitre i dirigent.
S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya 1942-46 Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972, i arbitrà 232 partits internacionals Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el…
Salvador Franch Martínez

Salvador Franch Martínez
CN Sabadell
Waterpolo
Porter de waterpolo.
Format al Club Natació Sabadell, fou subcampió d’Europa júnior 1970, 1971 El 1972 passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual fou campió d’Espanya 1972 i guanyà quatre Lligues 1976-79 Posteriorment fitxà pel Club Natació Barcelona i guanyà quatre Lligues més 1980-83 i la Copa d’Europa de clubs 1981 Jugà 199 partits internacionals amb la selecció estatal absoluta i disputà tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977, dos Campionats del Món 1975, 1982 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 i de Moscou 1980 en aquests últims aconseguí la quarta posició La federació espanyola li atorgà la…
Miquel Espinós Curto
Ciclisme
Ciclista de pista.
Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons…
Expiren els drets de Mein Kampf
L’autobiografia d’Adolf Hitler, Mein Kampf , que conté la doctrina del nazisme, pot ser novament publicada i venuda legalment a Alemanya La llei europea de la propietat intellectual estableix el primer de gener després dels 70 anys de la mort de l’autor en aquest cas, el 30 d’abril de 1945 com a data en què els drets d’una obra passen al domini públic Després de la Segona Guerra Mundial els drets de Mein Kampf van ser cedits al land de Baviera, que no va autoritzar-ne cap reedició L’Institut d’Història Contemporània de Munic publica en aquesta ocasió una versió anotada i…
Joan Sans Juan
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Montjuïc, fou quatre vegades campió d’Espanya de primera divisió 1976-79 i una, subcampió de la Copa d’Europa 1978 i la Recopa d’Europa 1982 En el període 1970-78 fou 166 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, en què participà en dos Jocs Mediterranis 1971, 1975, tres Campionats del Món 1973, 1975, 1978 i d’Europa 1970, 1974, 1977, i en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué directiu i, anys més tard, assumí la presidència de la comissió de waterpolo de la federació catalana 2007-10 i també la del CN Montjuïc 2002-11 De la federació espanyola…
Édouard Daladier
Història
Política
Polític francès.
Fou professor d’història i diputat radical socialista 1919-40 i 1946-58, ministre de colònies 1924, d’obres públiques 1930-31 i de la guerra 1932, i cap de govern 1933 i 1934 Sostingué el Front Popular, en el qual participà com a ministre de la guerra 1936-37, i fou cap de govern per tercera vegada 1938-40 La crisi econòmica l’obligà a cercar ajut entre els moderats, i, bé que cedí davant les exigències alemanyes a Munic 1938, el 1939 declarà la guerra al III Reich Ocupà el ministeri de la guerra març del 1940 i el d’afers estrangers maig del 1940, però fou detingut pel govern de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina