Resultats de la cerca

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Resideix a Mallorca des del 1975 És autor, en llengua catalana, dels poemaris Les Balcàniques 1995, Ambaixador d’un país inexistent 2000 i Kibblah 2005 de diversos reculls de contes i narrativa Els llums encisadors , 2005 i de les novelles Incident a Malaco 1999 i Recorda’t de Mary Quant 2001 També ha publicat narrativa i poesia en castellà Ha traduït diverses obres del suec, com l’antologia Set contes suecs 1999 i El Pelicà 2003, d’August Strindberg

Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007

Es doctorà en teologia a Tarragona 1912 i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina 1911-20, retòrica i literatura 1920-27 a Girona És autor d’ Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933, diverses obres catequístiques, i també novelles i peces teatrals que resten inèdites

Es llicencià en filologia catalana i es dedicà a l’ensenyament fins el 1987 Aquest any abandonà la docència per dedicar-se exclusivament a la literatura, combinant la creació literària, les collaboracions a la premsa i, durant els primers anys, les adaptacions per al gran públic dels clàssics medievals catalans Publicà Qui al cel escup 1987, Sus scrofa 1988, Neguit 1988 i  Càlida nit 1990, premi Documenta 1989, narracions o novelles dominades per elements esperpèntics i marginals Posteriorment ha publicat novelles de base històrica Noms a la sorra 1995, Alfons XIV,…

Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor  1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea  1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada , continuació de la inacabada…

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…

Vida i obra Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria El universo , 1877 Los planetas , 1878, altres obres per a l’ensenyament Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada, unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana 1879, diversos estudis biogràfics sobre Antoni de Capmany — Capmany Apuntes crítico-biográficos , 1873—, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals, una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona 1881 i un notable…

Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le…

Després d’estudiar literatura al Kenyon College d’Ohio i a la Universitat de Columbia, fou mobilitzat i passà un temps a Alemanya En tornar als Estats Units compaginà l’escriptura amb ocupacions diverses entre d'altres, collaborà en guions de westerns que li proporcionaren la matèria i els recursos per a la primera novella, Welcome to Hard Times 1960, que aconseguí un èxit considerable Després d’aquest debut, el 1969 abandonà la feina d’editor a The Dial Press per dedicar-se exclusivament a la literatura De la seva obra sobresurten les novelles en què, barrejant fets històrics,…