Resultats de la cerca
Es mostren 2230 resultats
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el…
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Torre de les Bruixes (Arbúcies)
Art romànic
Fortificació situada a l’extrem nord del castell de Montsoriu al qual era unida per murs en part encara subsistents A Caballé Situació A l’extrem nord del turó on es troba el castell de Montsoriu, dalt d’un petit promontori anomenat de les Bruixes, s’aixeca aquesta torre La posició avançada respecte al conjunt del castell permet dominar millor la vall d’Arbúcies, al peu del Montseny, i el seu accés des de la costa Mapa 365M781 Situació 31TDG619263 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí indicat que porta al castell, i llavors enfilar el turó fins al punt on es troben les restes ACC Història…
Jaume Serra i Húnter
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i polític.
Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…
Ornette Coleman

Ornette Coleman
© Geert Vandepoele
Música
Nom amb el qual és conegut el saxofonista de jazz nord-americà Randolph Denard Ornette Coleman.
Començà a tocar el saxòfon alt a catorze anys, i rebé nocions de música i de jazz durant l’educació secundària, però la seva formació fou bàsicament autodidàctica Adoptà el saxòfon contralt com a instrument principal i del 1949 al 1953 tocà en bandes de rhythm-and-blues i d’altres gèneres El 1953 anà a Los Angeles i, a partir del 1959, s’establí definitivament a Nova York, on les seves idees revolucionàries causaren sensació i controvèrsia Innovador i experimentador constant, desenvolupà una forma d’improvisació basada en la melodia i no en les pautes harmòniques típiques del jazz Qüestionà…
,
Anton Pavlovič Čekhov
Anton Pavlovič Čekhov
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Narrador i dramaturg rus.
Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…
Sàtires
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1927, amb il·lustracions de Xavier Nogués.
És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més…
pista
Dansa i ball
Arts de l'espectacle (altres)
Espai de terreny pla o plataforma oportunament preparada (de ciment, de fusta, de gel, etc) que hom reserva per a manifestacions esportives o recreatives que no són pròpiament curses, com és ara el ball, el patinatge, el circ, etc.
eix
Tecnologia
Peça, generalment en forma de barra, que en un mecanisme acostuma a girar i que alhora suporta esforços principalment de flexió i eventualment de torsió, tot i que, en aquest darrer cas, hom hauria d’anomenar-los pròpiament arbres.
xanguet

Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són objecte d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina