Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Paul Paray
Música
Director d’orquestra i compositor francès.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, un director de banda Posteriorment estudià música a Rouen i més tard amplià la seva formació a París Després d’haver exercit com a violoncellista en diferents cabarets i cafès, el 1911 guanyà el Premi de Roma de Composició Acabada la Primera Guerra Mundial dirigí alguns concerts a França, i el 1920 es posà al capdavant de l’Orquestra de Concerts Lamoureux, formació que finalment dirigí com a titular en 1923-28 Entre el 1928 i el 1945 fou director musical del casino de Montecarlo, i del 1932 al 1940, de l’Orquestra dels Concerts…
Carl Schuricht
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions…
Wilhelm Schüchter
Música
Director d’orquestra alemany.
Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més…
Luciano Sgrizzi
Música
Clavicembalista i pianista italià.
Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista…
Jorge Bolet
Música
Pianista cubà naturalitzat nord-americà.
Estudià al Curtis Institute de Filadèlfia i posteriorment a Viena, amb Emil von Sauer Entre el 1939 i el 1945 fou assistent de Rudolf Serkin a Filadèlfia, càrrec que deixà per dedicar-se a la diplomàcia a l’ambaixada de Cuba, a Washington Després de la Segona Guerra Mundial fou director general del Quarter General americà de Tòquio i hi dirigí El Mikado de Gilbert i Sullivan A partir d’aleshores inicià una gira de concerts que el dugué arreu del món Entre el 1968 i el 1977 fou professor de l’Escola de Música d’Indiana i el 1977 substituí Serkin al Curtis Institute El seu…
Arturo Benedetti-Michelangeli
Música
Pianista italià.
A quatre anys començà a estudiar piano i violí posteriorment amplià la tècnica pianística al Conservatori de Milà, on es diplomà l’any 1933 Sis anys més tard guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Després de la Segona Guerra Mundial es presentà amb èxit a Anglaterra i dos anys més tard ho feu als Estats Units Exiliat d’Itàlia el 1968 per un conflicte amb el fisc, es retirà a les muntanyes suïsses De caràcter distant i hermètic, viatjà sempre amb el seu piano, muntant-lo i desmuntant-lo amb motiu dels seus concerts El seu repertori comprengué obres de Bach,…
Lluís Vicens
Cinematografia
Cineclubista.
Vida Collaborador ocasional d’"Arte y Cinematografía" i format en cineclubs a Catalunya, portà aquesta experiència a Colòmbia després de la guerra civil, on muntà força sessions i fundà amb Gabriel García Márquez la Filmoteca Nacional Després es traslladà a Mèxic, on treballà professionalment d’editor i distribuïdor de llibres Formà part del grup cinèfil Nuevo Cine, i feu d’administrador i difusor de la seva revista homònima 1960 D’altra banda, feu d’extra en el film Napoleó 1925-26, Abel Gance, i a Mèxic feu de l’amo del billar a En este pueblo no hay ladrones 1964, Alberto Isaac, sobre un…
Maria Morros Navarro
Atletisme
Atleta.
Membre del Club Femení i d’Esports, fou una de les esportistes més completes d’abans de la Guerra Civil Espanyola, perquè també practicà l’hoquei sobre herba, la natació i especialment el bàsquet En aquesta modalitat allargà la seva trajectòria fins més enllà dels trenta anys, i acabà competint amb el Futbol Club Barcelona En el seu palmarès atlètic destaquen els títols catalans de 80 m 1931, 1932, 1933, 150 m 1932, 300 m 1933 i salt d’alçada 1931, 1932, 1933, la seva especialitat Establí diversos rècords de 50 m, 60 m, 80 m, 150 m i 300 m, de salt d’alçada i de llargada, a més…
Penya Excursionista Guimerà
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fou fundada el 1927 amb el nom de Penya Esportiva Guimerà sota la presidència de Josep Bosch Cruset Les seves activitats inicials foren el bàsquet i la natació Més tard adoptà la denominació d’excursionista, ja que impulsà excursions Després de la Guerra Civil Espanyola, les activitats no es reprengueren fins el 1941 A partir del 1949 s’edità un butlletí, i durant els anys cinquanta incrementà la massa social gràcies a la creació de grups culturals que feien teatre, fomentaven les acampades i practicaven esports com el futbol o el voleibol Disposà d’una caseta a la platja de…
Miquel Oliver
Cristianisme
Cartoixà.
Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols…