Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
Alfarràs

Conreu de fruiters, a Alfarràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació El municipi d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la Noguera i va quedar adscrit al Segrià, limita amb els termes de Castellonroi N i Albelda W, pertanyents a la Llitera amb els noguerencs d’Ivars de Noguera NE i Algerri E, i amb Almenar Segrià al S amb aquest darrer municipi ho fa per la partida, documentada a la baixa edat mitjana i als primers anys de la moderna, de Sant Fadruc o Faduc, on hi ha la font de la Boga Aquest municipi és situat a l’extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de termenal…
Cornellà del Terri
Vista de l’església de Sant Julià, al poble de Corts (Cornellà del Terri)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall mitjana del Terri i al SE del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme limita al N amb el de Fontcoberta, al NE amb Vilademuls, amb el qual fa de límit, en part, la riera de la Farga, i al S amb els de Palol de Revardit i Sant Julià de Ramis Gironès Al SW limita amb Camós i a l’W amb Porqueres i Banyoles El sector de Sant Andreu del Terri, antic municipi que fou agregat a Cornellà el 1976, és drenat pel Terri i per diverses rieres, de les quals destaca la riera de Marimanya, afluent del Terri per la dreta El terreny és accidentat en el tros de la serra que separa el Terri i la riera de la Farga i al sector de la vall baixa del…
Castella i Lleó

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, a la zona septentrional de la Meseta i de la regió històrica de Castella; comprèn les províncies d’Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Salamanca, Segòvia, Sòria, Valladolid i Zamora; la capital és Valladolid.
La geografia La geografia física La forma dominant del relleu és constituïda per planes molt extenses i elevades, sense gairebé accidents topogràfics i en els vorells de les quals apareixen sistemes orogràfics de desigual importància Essencialment, Castella i Lleó ocupa els sediments miocènics que fossilitzen el sòcol, nucli fonamental de la península Ibèrica, al qual s’anaren adossant les restants unitats geològiques Cap al N i cap al S el relleu es fa més abrupte, si bé continua formant part d’una mateixa unitat geològica En efecte, la Meseta septentrional és constituïda pel primitiu sòcol…
la Ribera d’Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…
la Granadella

Aspecte del poble de Granadella (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació La Granadella, amb un extens terme municipal de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca —les Garrigues Altes— Té un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,
Santa Maria de Fenal (Castell i Platja d'Aro)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est A despit de les importants mutilacions que ha sofert l’edifici original és perfectament visible l’estructura del temple, del segle XI, amb la capçalera ornamentada a la manera llombarda F Tur L’antiga església de Santa Maria de Fenals també coneguda per Sant Marc es troba a l’indret de Fenals d’Amunt, de poblament dispers, al cim d’una carena de les Gavarres Al costat de l’església hi ha només el Mas dels Monjos o Mas Castelló, avui deshabitat Mapa 334M781 Situació 31TEG014319 Per la carretera local de Calonge a Romanyà de la Selva, a uns…
Castell de Tona
Art romànic
Situació Una vista del conjunt del turó del castell amb l’església de Sant Andreu, a primer terme, i la torre que ha pervingut, a segon terme J Pagans-TAVISA El castell de Tona es troba situat al cim del turó al qual ha donat el nom, tocant al casc urbà de la població Aquest turó té una esplanada gran de forma irregular, més o menys ellíptica, en direcció nord-est — sud-est A la punta nord-oriental i dominant, a tramuntana, la Plana de Vic i a migjorn el Congost, hi ha emplaçat el castell Des d’aquest indret hom domina una extraordinària panoràmica vers el Montseny i les serres de Collsuspina…
Sant Martí de Viladrau
Art romànic
Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…
Sant Andreu del Prat del Campanar (La Maçana)
Situació Vista general de l’església després de la seva reconstrucció El porxo afegit és el panteó de la família propietària de l’església JM Ubach L’església de Sant Andreu del Prat del Campanar, situada a 1 505 m d’altitud, es troba al poble d’Arinsal, parròquia de la Maçana És a uns 400 m de la sortida del poble, en direcció a l’estació d’esquí, al lloc anomenat Prat del Campanar, en un camp que tocava al riu fins que fou construïda la carretera És limitada per aquesta, el torrent dels Càcols i el torrent de Ribassols Situació x 1°20′00” — y 42°34′30” XLM Història L’existència d’aquesta…