Resultats de la cerca

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final…

Començà els seus estudis musicals a l’Escola Tècnica de Música de Bakú 1930-35 i posteriorment ingressà al Conservatori de l’Estat de l’Azerbaidjan, on fou deixeble, entre d’altres, d’U Hajiveyov En aquest període escriví les primeres composicions i s’inicià en l’estudi del folklore del seu país L’interès per la música popular el portà, el 1937, a encapçalar una expedició per a compilar cançons i danses d’algunes regions de l’Azerbaidjan El 1938 es traslladà al Conservatori de Moscou, i tingué D Šostakovič 1942-46 com a mestre particular El 1945 escriví la seva primera òpera,…

Sembla que passà els primers anys de la seva vida a Ansbach i que rebé les primeres classes de música sota la tutela de Samuel König, director musical de la cort d’Ansbach, on el 1673 arribà a ser mestre de capella La presència de partitures de C Monteverdi, F Cavalli i PA Ziani a la ciutat fa plausible la teoria d’un viatge d’estudis a Venècia pels volts del 1668 Al principi del 1679 assassinà un músic de la cort, sembla que per gelosia Aquest fet l’obligà a deixar Ansbach i es traslladà a Hamburg Allí fou contractat pel Theater amb Gänsemarkt, on pogué representar catorze de…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…

Format a la seva ciutat natal, estudià música amb l’organista Luis Taberna, que li despertà l’interès per la música barroca Entre el 1950 i el 1956 treballà en una banda militar per tal de poder pagar-se els estudis al conservatori En 1952-60 estudià al Conservatori de Música de Madrid i a partir del 1962, gràcies a unes beques, pogué ampliar la seva formació a París, Darmstadt, Roma i Venècia Fou durant aquests anys d’estudi a l’estranger que es desvetllà el seu interès per la relació entre la lingüística i la música, especialment la qüestió de la musicalitat i la sonoritat de…

El nevus és un increment localitzat de pigmentació cutània deguda a una acumulació de melanòcits o nevòcits Gairebé totes les persones en presenten, sobretot lentígens o pigues Segons els estudis efectuats en aquest sentit, hom calcula què tothom té entre 10 i 15 pigues, bé que pot ésser difícil de comprovar-ho perquè les coloracions i les formes són variades i, en general, només criden l’atenció les que es troben en les zones més visibles del cos Els nevus es poden presentar des del naixement, però són més freqüents durant la infantesa i l’adolescència En general, es mantenen iguals durant…

Pot ésser xilogràfic imprès amb planxes de fusta o tipogràfic amb tipus mòbils metàllics La butlla per a la defensa de Rodes, de Mallorca, del 1480 conservada a la Biblioteca de Catalunya és l’imprès xilogràfic més antic dels Països Catalans Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada i de foliació o signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les lletres capitals, que eren illuminades a mà, i, sovint, per la manca de colofó Hom identifica els impressors mitjançant l’estudi i l’inventari dels tipus d’impremta Els repertoris més importants d’incunables són el…

Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…

Consisteix en 53 volums en quart, que apleguen aproximadament 200000 documents o fragments de documents transcrits a mà per Alart i procedents principalment dels arxius dels antics comtats de Rosselló i Cerdanya A més d’algunes edicions molt parcials, però molt valuoses respecte al volum immens de documentació recollida Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propriétés communales de Roussillon et Cerdagne XI-1660 1878 Cartulaire roussillonnais 1880, un bon nombre dels documents transcrits en el Cartulari foren aprofitats per Alart a l’hora d’endegar diversos …

Vida i obra Signà molts treballs com Josep l’Escrivà Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors Collaborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea 1968 Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema Cinematurgia 1957 i Sesión de Cine 1959 Collaborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la repoblació del s…