Resultats de la cerca
Es mostren 68268 resultats
floccus
Meteorologia
Dit de l’espècie de núvol del gènere cirrus, cirrocúmulus o altocúmulus, que apareix aïllat en forma de ganxo, amb una aparença de cúmulus i una base escantellada, sovint acompanyada per una virga.
aflorament
Alimentació
Alteració física de la xocolata consistent en l’aparició d’una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.
Vi vel gratis
Història
Privilegi que tenia la ciutat de Barcelona d’emparar-se ‘‘de grat o per força’’, en cas d’escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials.
Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona El 1328 els consellers n'explicaren l’origen i l’abast als paers de Tortosa el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i la ciutat de Mallorca Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa Fou abolit amb el decret de Nova Planta
marquesat de Vilafranca
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d'Alenzell.
Fou confirmat el 1760 al seu net, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de la Ciutat de Mallorca i diputat per les Balears El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga
en Rosegacebes
Etnografia
Nom d’un personatge imaginari de la llegenda popular, mena de fantasma o d’ànima en pena (l’ànima d’en Rosegacebes) del qual hom parla en voler fer por a la quitxalla.
constitució de l’Observança
Història
Capítol de cort Poc valria
promulgat per la cort de 1480/81 celebrada a Barcelona, anomenat després constitució de l’Observança
; equivalia a un compromís o una garantia reial de respectar les Constitucions de Catalunya.
El rei Ferran II acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia de decidir…
acciaccatura
Música
Ornament consistent a fer sonar simultàniament la nota o notes reals i la nota estranya -generalment a una 2a m inferior de la nota principal-, apagant immediatament el so de la nota estranya.
És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir
villotta
Música
Forma vocal de caràcter popular estesa al nord d’Itàlia i en especial al Vèneto al principi del segle XVI, usualment a quatre veus homorítmiques, amb passatges opcionals de caràcter dialogat o imitatiu.
Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte desaparegueren…
stride piano
Música
Estil de piano propi del jazz caracteritzat per l’alternança d’acords i notes simples (o octaves) a la mà esquerra, mentre la dreta executa les ràpides frases pianístiques típiques del ragtime (jazz).
gran joc
Música
Registració originària de l’orgue francès (grand-jeu) que, en el seu període clàssic, consisteix en jocs de llengüeteria, bordons o flautes amb totes les seves mutacions, prestant de 4’ i els nasards.
De gran contrast amb el plein-jeu joc ple, era la registració preferida de molts compositors en les seves fugues En l’harmònium francès, és l’agrupament dels jocs 1 a 4 en les dues mans Cor respon generalment als jocs de flauta 8', clarinet 16', pifre 4’ i oboè 8’ de la mà dreta, i corn anglès 8', bordó 16', clarí 4’ i fagot 8’ de la mà esquerra