Resultats de la cerca

L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del document de l’any…

Les primeres inscripcions daten del segle VII, i es troben a Sumatra Llengua comercial i d’un ús general en les comunicacions de la regió del Pacífic i en algunes zones de l’Índia, manté una gran coherència, gràcies a la seva simplicitat, motiu pel qual no té diversificació dialectal Se serveix de dues escriptures la javanesa o escriptura malaia, la més difosa, que és una adaptació de l’alfabet àrab introduïda al segle XIII, amb l’Islam i l’escriptura llatina, introduïda pels colonitzadors europeus, autoritzada a la península de Malaca D’una estructura morfològica aglutinant i amb mots…

Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l' Hamartigenia,…

El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…

Les composicions allegòriques han estat molt freqüents en tota la història de l’art A l’art clàssic foren notables les composicions d’Apelles s III aC, perdudes totalment, com La calúmnia amb allegories de la veritat, la ignorància, l’enveja, etc A l’art romà es donaren sobretot en obres de pintura, inspirades en les gregues allegoria d' Arcàdia, Hèracles i Tèlef , al museu de Nàpols A l’art cristià són inspirades en les Sagrades Escriptures Agnus Dei, el Bon Pastor, etc, però ja en el romànic, i, sobre tot, a partir del Renaixement, hom retroba allegories centrades en idees profanes, de les…

La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des…

El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp Aquest indret apareix documentat al segle XII, i donà origen a una nissaga cognominada Santjust, els membres de la qual, castlans del lloc, apareixen freqüentment en les escriptures entre els nobles del vescomtat d’Àger i també es documenten com a canonges de la canònica de Sant Pere La seva església consta ja documentada en una acta testamentària datada el 1140 Pertangué a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger, segons que consta en la butlla que el papa…

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…

Fou emprada en inscripcions sobre fusta i en els primers exemplars de l’Alcorà Posteriorment fou enriquida amb representacions vegetals, que en dificulten la lectura

L’any 1509, Ferran II de Catalunya-Aragó havia ordenat la reunió d’escriptures reials a Valladolid i a Granada Poc temps després, aquesta documentació i la recollida al castell de La Mota i a l’alcàsser de Segòvia fou duta al castell de Simancas, on, l’any 1561, Felip II de Castella organitzà l’arxiu general de la corona de Castella sota la direcció de Diego de Ayala L’any 1810, Napoleó I féu conduir a París part de la documentació recollida a Simancas amb l’objectiu de crear un gran arxiu europeu, la qual fou retornada el 1816, llevat d’alguna secció de gran interès per a França La part…