Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Anna Maria Strada del Pò
Música
Soprano italiana.
Nascuda possiblement a Bèrgam, el 1720 era al servei del comte Colloredo, governador de Milà Començà la seva carrera al principi dels anys vint a Venècia cantant La verità in cimento , d’A Vivaldi, i la continuà a Nàpols interpretant Eraclea i Astianatte , de L Vinci, Semiramide , de N Porpora, i Zenobia in Palmira , de L Leo, entre altres òperes El 1729 anà a Londres contractada per GF Händel El mateix any fou Adelaida en l’òpera Lotario , del mateix compositor, i fins el 1737 fou la cantant que interpretà més òperes i oratoris seus, incloent-hi els papers principals de…
Peter Sellars
Música
Director d’òpera, teatre, cinema i televisió nord-americà.
Es formà a Harvard, i a vint-i-cinc anys ja era director artístic de la Boston Shakespeare Company un any després dirigí l’American National Theatre del Kennedy Centre Mundialment conegut pel tractament innovador que fa de peces del repertori clàssic, del 1988 al 1996 dirigí el Festival de Los Angeles Se li encomanà la direcció artística del Festival d’Adelaida del 2002, però per desavinences amb la direcció, que no acceptà la seva proposta innovadora, renuncià el càrrec pel novembre del 2001 És professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles UCLA Entre les seves produccions…
Pere I de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona.
Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona , muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li…
Santa Maria de Monistrol (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
De la primitiva església romànica del poble de Monistrol d’Anoia no resta cap vestigi en el temple actual, ja que fou completament refet al segle XVI i molt modificat posteriorment Possiblement s’esmenti l’església en un document de l’any 917 Tot i així, el primer esment segur del lloc és el 986, en una donació feta al monestir de Sant Cugat per Sendred i Adelaida, la seva muller L’església apareix documentada, amb seguretat, l’any 992 com a sMaria de Monistirolo Cap al 1125 consta que hi havia a prop una torre L’església i la quadra de Monistrol foren possessió del monestir de…
Roger IV de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi ( ~1130-50), fill i successor de Bernat Ató I i de Cecília de Provença-Folcalquier, dit també Roger II a Besiers i Albi.
Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de Barcelona, que…
Castell d’Alcet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El cronista D Monfar i Sors reporta una notícia segons la qual l’any 1080 els comtes d’Urgell, Ermengol IV i Adelaida de Provença, donaren la tercera part del castell d’Alteta l’església de Santa Maria de Solsona Val a dir que aquest castell ha estat identificat amb Altet vora Fullola, però probablement es tracta d’Alcet de Ribagorça De fet, el mateix comte Ermengol IV lliurà l’any 1083 a la canònica solsonina dos homes, Martí i Ambrós, que es trobaven en el castell de Gavasa, amb els delmes, les primícies, els censos, i una parellada d’alou en aquest terme, “ in loco que vocant Alzesa ”…
Sant Nicolau (Balaguer)
Art romànic
D’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc on estigué situada, han pervingut fins al present escasses referències documentals Una de les primeres mencions data de l’any 1091, en una escriptura segons la qual els comtes Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concedirien a la canònica de Sant Pere de Ponts la millor mesquita de Balaguer, un cop aquesta ciutat fos conquerida als andalusins al peu d’aquest document, al costat de les signatures dels comtes, anys després llur nét Ermengol VI hi estampà la confirmació d’aquesta donació feta pels seus avis, tot ratificant-li els béns…
Castell de Palamós (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El grupet de cases que forma el lloc de Palamós, a ponent de la Rabassa, té el seu origen en una fortalesa Aquesta, inclosa dins el comtat de Manresa, és esmentada l’any 1087 entre les possessions que Adelaida de Cardona deixà en testament al seu marit Guillem Mir i a llurs fills De Palamós sorgí un llinatge homònim que es consigna en la documentació des del segle XII El 1214 consta que el senyor del castell de Palamós era Bernat d’Aiguaviva, el qual llegà el terme al monestir de Santes Creus No es disposa de més notícies de les vicissituds del lloc fins al fogatjament del 1358,…
Torre d’Adarró (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d’Adarró tenia…
Ramon Roger I de Carcassona-Rasès
Història
Vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Albi (1194-1209), fill i successor de Roger V i d’Adelaida de Tolosa.
Succeí sota la tutela de Bernat de Saissac fins el 1199 Vers la fi d’aquest any o començament del següent perdé la seva mare, que duia el títol de comtessa Era nebot valencià del rei Felip II de França El 1201 s’alià amb el seu cosí germà al comte Ramon Roger I de Foix contra el comte Ramon VI de Tolosa, oncle seu Amenaçat per la croada contra els càtars, el 1209, en companyia del comte de Foix, s’entrevistà amb Pere I de Catalunya-Aragó Acudí a Montpeller a negociar amb els legats papals, però no pogué acceptar llurs duríssimes condicions El mateix any els croats li prengueren Besiers i hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina